Ja és el cinquè any que celebrem la nostra Diada, manifestant la necessitat d’un poble, la necessitat d’un gran canvi, que lluitem i ens fem sentir tant com podem i tant com ens deixen. En altres paraules: volem ser un País. Un País que vol escriure unes lleis pròpies, protegir la seva cultura i la seva llengua, millorar la vida dels més desafavorits, fomentar l’habitatge social i promoure l’acollida de refugiats. Volem que tot funcioni bé; el servei mèdic públic, rodalies i corredor mediterrani. Que els nostres impostos serveixin per més coses que per mantenir a gent que NO ens vol ni ens respecta i que ens enganya i es gasta els nostres diners en espionatge, sobres, i en seus polítiques arreu.... Volem que respectin el nostre ensenyament, que les carreres universitàries siguin assequibles a tothom. Tenim la necessitat que, com a poble i com a demòcrates, respectin el nostre Parlament i els nostres polítics escollits democràticament. Exigim que no ens enviïn al tribunal constitucional per col·locar unes urnes de cartó. En fi, tantes coses que, per resumir, només diré que volem ser un poble que pogués fer i desfer per construir un lloc millor on viure. 

Sembla que estem desanimats, que tot estigui més apagat, més parat. Pot ser sí, perquè escoltant les notícies o llegint els diaris la veritat és que no es veu res on agafar-te. Entres a qualsevol botiga, a fer un cafè a un bar, a passejar el gos, a la tele i no fas més que sentir: “els nostres polítics no es posen d’acord”, “entre ells estan barallats”, “Junts pel Sí van per separat”, “tots els polítics ens roben, tots són iguals, no fan res per millora la nostra feina, mai ho aconseguirem” .... 

Per un moment hauríem de posar-nos al lloc dels polítics que ens representen al Parlament. Ells han de dialogar i/o pactar amb gent que ni saben ni volen escoltar, que ens maltracten, ens enganyen, que solament miren pel seu propi interès. Com penseu que se senten els Parlamentaris catalans? Com voleu que les coses es facin ràpides? 

Els nostres polítics estan fent una feina molt feixuga. Del no-res estan intentant crear un país, amb les seves lleis constitucional, lleis parlamentàries, lleis electorals, lleis judicials (segur que em deixo alguna), una hisenda pròpia, una seguretat social que no sigui deficitària, unes rodalies en condicions, uns pressupostos... Han d’anar amb molta cura per fer les coses bé i amb tanta pressió pels dos costats, tant el de les Cortes Espanyoles com el Parlament de la Generalitat. Alguns Grups Parlamentaris que ni volen, ni poden, ni saben escoltar...i així és molt difícil dialogar i arribar a pactar.

Per aquest motiu és necessari que els GRUPS que donen suport al dret a decidir sentin que confiem en ells i que ho fan quan ho poder fer. Han de sentir-se secundats pel poble i que millor moment que la diada per manifestar de totes totes, el que un poble vol i necessita per seguir endavant amb la seva dignitat, felicitat i esperança. Pot ser una mica llarg tot plegat i la paciència s’esgoti però resulta tan necessari que confiem, tant nosaltres amb ells (com a representants de la nostra veu) com ells en nosaltres i la manera de demostrar que estem junts en el camí a Ítaca, implica sortir al carrer i cridar ben fort per la República Catalana per tal que la nostra veu arribi per tot el món. 

No som on seríem sinó haguéssim sortit al carrer cada Onze de Setembre. Tenim un procés constituent en marxa i unes estructures d’Estat a punt de realitzar-se. Hem d’exigir als polítics catalans que no s’adormin i acabin la feina. Només quan sortim al carrer els polítics espavilen. Ho tenim tot A PUNT. VISCA LA REPÚBLICA CATALANA.