Amb aquest títol caldria poder definir una escola absolutament diversa en tots sentits: alumnes, mestres, aprenentatges, projectes, ... Quan parlem d’escola fa referència a tots els marcs on es duu a terme l’ensenyament: escola, institut, formació professional, universitat. 

Una escola viva, alegra, il·lusionada en la tasca que li toca fer per tal que les noves generacions puguin formar-se i ser autèntiques persones amb coneixements, amb gran qualitat en la formació i, essencialment persones autèntiques, amb valors, per fer una societat futura més justa, més solidària, més coherent, més lliure. Persones capaces de desenvolupar el futur treball que els tocarà realitzar, com autèntics professionals, ben preparats, responsables i eficients. 

Fins aquí, el que els docents dels diferents àmbits desitgen, treballen dia a dia, malgrat que a vegades la feina es fa eixuga; comencen i recomencen un dia rere l’altre al llarg del curs, al llarg dels cursos, al llarg de la seva vida professional a la qual s’entreguen sense reparar amb els obstacles i esculls que van sorgint al llarg del seu camí: ELS ALUMNES SÓN L’ESSENCIAL i per a ells són capaços de carregar cada matí la motxilla d’il·lusió, recursos, idees, esperances, treballs... tot sempre en positiu. Els obstacles, els esculls, a part que cada centre escolar té els seus punts febles, però també té els seus punts forts, i per sort n’hi ha molts!!!, no provenen del mateix lloc educatiu, i això és el que és preocupant, és que sorgeixen de fora, dels qui en lloc de facilitar aquest treball, es dediquen a entorpir-lo, torpedejar-lo, les Administracions tant la de l’Estat com la del nostre país, que fruit de les seves disputes polítiques destinen a l’ensenyament els seus capricis amb la competitivitat política que els caracteritza, que revàlida sí, revàlida, no!!! Trilingüisme, sí, trilingüisme no!!! 

Si us plau senyors polítics d’aquí i d’allà: hauríeu de pensar més el que cal en cada moment perquè els alumnes actuals puguin obtenir el que dèiem en els primers paràgrafs. Que els ensenyants puguin dedicar-se a la seva apassionant feina amb una serenor i pau que, pel que vivim en el nostre context, des de fa uns anys no és gaire possible. 

Els polítics no haurien de voler lluir-se, uns des d’aquí, els altres des d’allà, a veure qui la diu més grossa, qui serà el més original, qui farà les seves pròpies estructures; l’ensenyament no hauria de ser un joc de veure qui guanya. I ara explico el sentit del títol: mentre l’ensenyament estigui en les mans arbitràries dels colors que governen els països, pares i, essencialment, mestres i alumnes, no podran fer, els uns, la seva feina ben feta, amb seguretat, amb esforç sí, però sabent on van, què han de fer, on volen arribar, i sobretot els alumnes: no els podem fer ser conillets d’índies de les provatures capricioses dels qui dóna la sensació que no han trepitjat gairebé mai les aules. 

Bon curs!!! Les comunitats educatives no us descoratgeu, ho feu molt més bé que molts dels qui ens redacten el que hem de fer. Segurs i ferms!!!