Acabo de veure la televisió i llegir diaris, i francament no entenc d’on ve aquest optimisme per la participació als actes de la Diada. Polítics i mitjans de comunicació del país ho valoren com a molt satisfactori. Crec que les coses no es deuen fer massa bé. Tothom, polítics i entitats convocants, es mullen la boca demanant unitat per aconseguir un nou país, però és una unitat que tothom la diu i ningú la promou. El que havia de ser una prioritat per a tothom, ara cadascú la vol segons els seus interessos i dividint la gent. Si continuem així, crec que no arribarem lluny. La realitat, i segons les xifres que s’han donat, és que l’any passat vàrem ser dos milions i diuen que aquest any, la meitat . Doncs es vulgui veure o no, les coses no s’han acabat de fer prou bé i només per interessos partidistes, és una llàstima. Jo sóc independentista i em sap greu veure aquestes actituds d’uns cap aquí i els altres cap allà. 

Ara cal veure què passa en els pròxims plens del Parlament: veurem actituds i posicionaments dels que volen ser independentistes. Lamento també que a hores d’ara no s’hagin pogut aprovar uns pressupostos. En qualsevol pais europeu, quan un ministre o conseller no aconsegueix que se li aprovin els pressupostos, aquest dimiteix. Aquí, tot i ser uns pressupostos més amplis, no s’han aprovat i no ha dimitit ningú... i ja veurem què passarà. 

M’agradaria ser optimista com molts i no ho puc ser, i això que vull un nou país, però haurien de canviar molt les coses perquè sigui possible.