Créixer
Em faig ressò del comentari que va fer el Secretari General de Treball i Afers Socials de la Generalitat de Catalunya, en el sentit que, si bé per una part al Ripollès tenim un dels índexs més baixos d’atur de Catalunya (al voltant d’un 16%), i aquest és un bon indicador, per altra part afirma que no es creen llocs de treball a la nostra comarca.Una de freda i una de calenta.
Amb l’índex d’atur no puc per menys que estar-hi d’acord perquè una dada és una dada i no es pot contradir. Són faves comptades. Però no ens podem deixar enlluernar per una dada estadística sola, sense tenir en compte si la població en edat de treballar ha augmentat o disminuït (i molt em temo que ha disminuït) i que aquesta dada incideix directament en l’índex d’atur.
Quant a si es creen o no llocs de treball al Ripollès, no hi acabo d’estar ben bé d’acord, però l’entenc. Amb les dades a la mà el nombre d’afiliats a la Seguretat Social ha augmentat els darrers mesos i està en uns nivells per sobre d’anys anteriors. Entenc, però, el comentari si sospeso la reflexió que força gent ens hem fet en els darrers temps en el sentit que bona part de l’ocupació que es genera ho és en el sector turístic i, per tant, en un grau força elevat està supeditada als cicles turístics.
És cert, doncs, que al Ripollès no tenim un índex d’atur en la banda alta, tot i que maldem per reduir-lo i ho hem de seguir fent amb la millor eficàcia possible, però no és menys cert que de mica en mica anem perdent població, sobretot població jove, preparada i no tan preparada, en edat de treballar.
És per això que entenc que al Ripollès tenim una realitat una mica contradictòria que fa compatible un índex d’atur relativament a la banda inferior però una creació de llocs de treball insuficient per al qual necessitaríem per oferir als nostres joves les oportunitats que massa sovint han d’anar a trobar fora de la comarca, o els llocs de treball que molts demandants acaben trobant en comarques veïnes.
I amb aquesta realitat, si no hi posem remei, al Ripollès ens anem candint gairebé imperceptiblement però, també, inexorablement.
És per això que hem comentat força vegades que, sense oblidar que el sector turístic ha mantingut i augmentat la seva contribució a l’activitat econòmica de la comarca i ens cal seguir treballant per reforçar-lo tant com es pugui, al Ripollès ens cal un reforçament decidit al sector industrial que és generador d’activitat, valor afegit i llocs de treball de tots els nivells que podrien permetre el retorn dels nostres joves, tant dels que s’han anat a preparar fora de la comarca (i no tornen per manca d’oportunitats) com dels que han tingut de marxar per poder trobar una feina estable i digna.
D’aquí ve el títol d’aquest article. Hem de créixer. Necessitem que la nostra comarca recuperi població en edat de treballar i estem segurs que la indústria és el millor mitjà per oferir a aquesta població les oportunitats de tots els nivells (directius, tècnics, administratius, especialistes, obrers qualificats, etcètera) que necessita per recuperar la il·lusió d’establir-se a la comarca.
I això és un cercle virtuós que es potencia a si mateix. Si tenim llocs de treball ben qualificats i retribuïts dignament, es potenciarà el consum i el comerç també podrà aprofitar les noves oportunitats que això pot obrir, el turisme intern es potencia i les inèrcies econòmiques i socials mantenen la roda a un bon ritme.
I creixem.
És per això que poc abans de vacances la UIER i els principals ajuntaments de la comarca vàrem signar un “Pacte per la indústria al Ripollès”, que resta obert a tots els que s’hi vulguin afegir i a on es proposen els criteris que ens cal confegir per potenciar la indústria i captar nova indústria per a la nostra comarca.
No és la panacea, segur. Res ho és. Però el que sí que és, és una voluntat de definir una estratègia comuna i un full de ruta de consens que, si aconseguim els mitjans que ho permetin, ens enfoquin a un horitzó de més i nova activitat industrial que ens permeti aquestes millors expectatives de futur que volem i necessitem.
Per créixer.
Amb l’índex d’atur no puc per menys que estar-hi d’acord perquè una dada és una dada i no es pot contradir. Són faves comptades. Però no ens podem deixar enlluernar per una dada estadística sola, sense tenir en compte si la població en edat de treballar ha augmentat o disminuït (i molt em temo que ha disminuït) i que aquesta dada incideix directament en l’índex d’atur.
Quant a si es creen o no llocs de treball al Ripollès, no hi acabo d’estar ben bé d’acord, però l’entenc. Amb les dades a la mà el nombre d’afiliats a la Seguretat Social ha augmentat els darrers mesos i està en uns nivells per sobre d’anys anteriors. Entenc, però, el comentari si sospeso la reflexió que força gent ens hem fet en els darrers temps en el sentit que bona part de l’ocupació que es genera ho és en el sector turístic i, per tant, en un grau força elevat està supeditada als cicles turístics.
És cert, doncs, que al Ripollès no tenim un índex d’atur en la banda alta, tot i que maldem per reduir-lo i ho hem de seguir fent amb la millor eficàcia possible, però no és menys cert que de mica en mica anem perdent població, sobretot població jove, preparada i no tan preparada, en edat de treballar.
És per això que entenc que al Ripollès tenim una realitat una mica contradictòria que fa compatible un índex d’atur relativament a la banda inferior però una creació de llocs de treball insuficient per al qual necessitaríem per oferir als nostres joves les oportunitats que massa sovint han d’anar a trobar fora de la comarca, o els llocs de treball que molts demandants acaben trobant en comarques veïnes.
I amb aquesta realitat, si no hi posem remei, al Ripollès ens anem candint gairebé imperceptiblement però, també, inexorablement.
És per això que hem comentat força vegades que, sense oblidar que el sector turístic ha mantingut i augmentat la seva contribució a l’activitat econòmica de la comarca i ens cal seguir treballant per reforçar-lo tant com es pugui, al Ripollès ens cal un reforçament decidit al sector industrial que és generador d’activitat, valor afegit i llocs de treball de tots els nivells que podrien permetre el retorn dels nostres joves, tant dels que s’han anat a preparar fora de la comarca (i no tornen per manca d’oportunitats) com dels que han tingut de marxar per poder trobar una feina estable i digna.
D’aquí ve el títol d’aquest article. Hem de créixer. Necessitem que la nostra comarca recuperi població en edat de treballar i estem segurs que la indústria és el millor mitjà per oferir a aquesta població les oportunitats de tots els nivells (directius, tècnics, administratius, especialistes, obrers qualificats, etcètera) que necessita per recuperar la il·lusió d’establir-se a la comarca.
I això és un cercle virtuós que es potencia a si mateix. Si tenim llocs de treball ben qualificats i retribuïts dignament, es potenciarà el consum i el comerç també podrà aprofitar les noves oportunitats que això pot obrir, el turisme intern es potencia i les inèrcies econòmiques i socials mantenen la roda a un bon ritme.
I creixem.
És per això que poc abans de vacances la UIER i els principals ajuntaments de la comarca vàrem signar un “Pacte per la indústria al Ripollès”, que resta obert a tots els que s’hi vulguin afegir i a on es proposen els criteris que ens cal confegir per potenciar la indústria i captar nova indústria per a la nostra comarca.
No és la panacea, segur. Res ho és. Però el que sí que és, és una voluntat de definir una estratègia comuna i un full de ruta de consens que, si aconseguim els mitjans que ho permetin, ens enfoquin a un horitzó de més i nova activitat industrial que ens permeti aquestes millors expectatives de futur que volem i necessitem.
Per créixer.