Judicis ‘low cost’ marca España
Estem a punt de viure la tardor més calenta, des que aquest país viu una preciosa primavera catalana.
A Catalunya estem preparats per a possibles precipitacions, per a més que probables descensos de les temperatures i fins i tot per a enyorar els dies llargs d’estiu, però també estem “A Punt” per gaudir dels colors càlids de les fulles i per veure com la majoria de fruits abracen el seu punt més òptim.
A l’Estat Espanyol, el bloqueig, després d’un any de govern en funcions i de dues eleccions fallides, segueix ferm com un dic de contenció, i posa de manifest les vergonyes d’una dreta rància i casposa, i d’una Esquerra més espanyolista que esquerranosa.
Uns bloquejats i sense full de ruta i uns altres desbloquejats i amb un horitzó clar, això sí, tots dos encetant la tardor més turbulenta de la democràcia. I és que la utilització que fa el govern espanyol del Tribunal Constitucional, com a arma política contra el procés català, és sens dubte la constatació evident que la democràcia espanyola és una democràcia low cost i de molt baixa volada.
Un Estat espanyol que demostra una vegada més la nul·la voluntat de diàleg i d’entesa amb Catalunya, i evidencia aquesta judicialització de la política com a pràctica habitual per intentar obstruir el dret a decidir sobre la llibertat política del poble català.
Les amenaces d’inhabilitació a Carme Forcadell, Presidenta del Parlament, i de la resta de membres de la Mesa, així com, aquesta mateixa setmana, la declaració, al Tribunal Suprem, de Francesc Homs, exportaveu de l’executiu català, pel simple fet de seguir el reglament parlamentari i per obeir el mandat democràtic sorgit de les urnes, reforça a l’extrem la idea que a l’Estat espanyol prevalen sempre les amenaces en detriment del diàleg i de la voluntat del poble.
Sigui hivern, primavera, estiu o tardor, les respostes als conflictes polítics han de ser sempre polítiques, mai judicials. Quan s’opta per la violència judicial en contra la voluntat pacífica i democràtica d’un país, sempre s’acaba perdent la partida, perquè això ens fa més forts a nosaltres, i a ells cada vegada més febles, només per una raó: La democràcia és imparable.
A Catalunya estem preparats per a possibles precipitacions, per a més que probables descensos de les temperatures i fins i tot per a enyorar els dies llargs d’estiu, però també estem “A Punt” per gaudir dels colors càlids de les fulles i per veure com la majoria de fruits abracen el seu punt més òptim.
A l’Estat Espanyol, el bloqueig, després d’un any de govern en funcions i de dues eleccions fallides, segueix ferm com un dic de contenció, i posa de manifest les vergonyes d’una dreta rància i casposa, i d’una Esquerra més espanyolista que esquerranosa.
Uns bloquejats i sense full de ruta i uns altres desbloquejats i amb un horitzó clar, això sí, tots dos encetant la tardor més turbulenta de la democràcia. I és que la utilització que fa el govern espanyol del Tribunal Constitucional, com a arma política contra el procés català, és sens dubte la constatació evident que la democràcia espanyola és una democràcia low cost i de molt baixa volada.
Un Estat espanyol que demostra una vegada més la nul·la voluntat de diàleg i d’entesa amb Catalunya, i evidencia aquesta judicialització de la política com a pràctica habitual per intentar obstruir el dret a decidir sobre la llibertat política del poble català.
Les amenaces d’inhabilitació a Carme Forcadell, Presidenta del Parlament, i de la resta de membres de la Mesa, així com, aquesta mateixa setmana, la declaració, al Tribunal Suprem, de Francesc Homs, exportaveu de l’executiu català, pel simple fet de seguir el reglament parlamentari i per obeir el mandat democràtic sorgit de les urnes, reforça a l’extrem la idea que a l’Estat espanyol prevalen sempre les amenaces en detriment del diàleg i de la voluntat del poble.
Sigui hivern, primavera, estiu o tardor, les respostes als conflictes polítics han de ser sempre polítiques, mai judicials. Quan s’opta per la violència judicial en contra la voluntat pacífica i democràtica d’un país, sempre s’acaba perdent la partida, perquè això ens fa més forts a nosaltres, i a ells cada vegada més febles, només per una raó: La democràcia és imparable.