L’Oasi Ripollès
La nit electoral de les passades municipals, la Cup Ripoll ja va advertir que la històrica majoria absoluta de Convergència i Unió es podia llegir més aviat com un vot de càstig a l’oposició que no pas com un premi a l’obra de govern en l’anterior mandat municiapl. Només calia comparar els resultats amb el de les Eleccions del 2011. Tots, absolutament tots els partits havien perdut vots.
Un any i mig després, aquesta manca d’oposició no només s’ha confirmat, sinó que s’ha accentuat encara més. Els tradicionals partits d’esquerres estan demostrant una total incapacitat de construir un relat i un projecte alternatiu a les polítiques de Convergència i Unió. També hem constatat una absoluta connivència entre govern i oposició (l’Oasi Ripollès), en casos com el de la Fundació Guifré.
Per altra banda, amb un alcalde a mitja jornada a cavall entre Ripoll i el Parlament, i una cap de l’oposició més pendent de la política espanyola que de la municipal, sembla que aquest mandat municipal la política a Ripoll està en funcions i que l’engranatge de l’Ajuntament funciona més per inèrcia per empenta.
Però a Ripoll hi segueixen passant coses. Enmig d’aquest escenari, el projecte de major envergadura de l’actual mandat municipal serà la urbanització de la Devesa del Pla. Un projecte sense pena ni glòria, marcat per les polèmiques, per l’opacitat i per la manca absoluta d’informació als veïns. Una autèntica oportunitat perduda.
La Devesa del Pla és una àrea estratègica per al desenvolupament de Ripoll. La lògica indueix a pensar, doncs, que la decisió s’hauria d’haver pres per ampli consens polític i ciutadà. No ha estat així. CiU s’ha permès la llicència de decidir de manera unilateral quin seria l’ús d’aquest espai, i ho ha fet al servei d’interessos privats, hipotecant per sempre la Devesa del Pla, i condemnant-la a convertir-se en una urbanització fantasma: “Urbanització La Torre, Segona Part”.
Ja el 2009 s’havia plantejat la creació d’una Àrea Residencial Estratègica (ARE) a la mateixa zona, i aquesta va ser àmpliament rebutjada en consulta popular. Convé recordar que aquest procés participatiu havia estat reclamat per Jordi Munell -llavors a l’oposició- denunciant que “és un projecte de suficient envergadura per obrir-lo a ciutadans, entitats i professionals” i que l’Ajuntament no ho podia fer passar com un simple “tràmit”.
Sembla que les tornes han canviat i que actualment l’equip de govern considera suficient obrir un procés de participació ciutadana únicament sobre el Parc Urbà que s’hi instal·larà. Es tracta doncs, d’un rentat de cara, de decidir sobre les engrunes. Sobre l’ampliació de superfície comercial, la privatització de carrers de l’espai públic, la destrucció del canal i les recents obres a la resclosa de l’aiguabarreig... res a dir. La participació i l’accés a la informació de forma pública i entenedora hauria de ser un dret dels ciutadans i un deure per a les institucions, i no a l’inrevés..
Un any i mig després, aquesta manca d’oposició no només s’ha confirmat, sinó que s’ha accentuat encara més. Els tradicionals partits d’esquerres estan demostrant una total incapacitat de construir un relat i un projecte alternatiu a les polítiques de Convergència i Unió. També hem constatat una absoluta connivència entre govern i oposició (l’Oasi Ripollès), en casos com el de la Fundació Guifré.
Per altra banda, amb un alcalde a mitja jornada a cavall entre Ripoll i el Parlament, i una cap de l’oposició més pendent de la política espanyola que de la municipal, sembla que aquest mandat municipal la política a Ripoll està en funcions i que l’engranatge de l’Ajuntament funciona més per inèrcia per empenta.
Però a Ripoll hi segueixen passant coses. Enmig d’aquest escenari, el projecte de major envergadura de l’actual mandat municipal serà la urbanització de la Devesa del Pla. Un projecte sense pena ni glòria, marcat per les polèmiques, per l’opacitat i per la manca absoluta d’informació als veïns. Una autèntica oportunitat perduda.
La Devesa del Pla és una àrea estratègica per al desenvolupament de Ripoll. La lògica indueix a pensar, doncs, que la decisió s’hauria d’haver pres per ampli consens polític i ciutadà. No ha estat així. CiU s’ha permès la llicència de decidir de manera unilateral quin seria l’ús d’aquest espai, i ho ha fet al servei d’interessos privats, hipotecant per sempre la Devesa del Pla, i condemnant-la a convertir-se en una urbanització fantasma: “Urbanització La Torre, Segona Part”.
Ja el 2009 s’havia plantejat la creació d’una Àrea Residencial Estratègica (ARE) a la mateixa zona, i aquesta va ser àmpliament rebutjada en consulta popular. Convé recordar que aquest procés participatiu havia estat reclamat per Jordi Munell -llavors a l’oposició- denunciant que “és un projecte de suficient envergadura per obrir-lo a ciutadans, entitats i professionals” i que l’Ajuntament no ho podia fer passar com un simple “tràmit”.
Sembla que les tornes han canviat i que actualment l’equip de govern considera suficient obrir un procés de participació ciutadana únicament sobre el Parc Urbà que s’hi instal·larà. Es tracta doncs, d’un rentat de cara, de decidir sobre les engrunes. Sobre l’ampliació de superfície comercial, la privatització de carrers de l’espai públic, la destrucció del canal i les recents obres a la resclosa de l’aiguabarreig... res a dir. La participació i l’accés a la informació de forma pública i entenedora hauria de ser un dret dels ciutadans i un deure per a les institucions, i no a l’inrevés..