Sóc d’un poble dels que anomenem turístics. Sí, d’un poble d’aquells que tot gira al voltant del turisme i tot s’ha de fer, de cara al turisme. És el motor del poble, ens diuen els estaments administratius. Si no fos pel turisme, no tindríeu ni la meitat de serveis i hauríeu d’anar a poblacions més grans. Apunteu-vos al carro. Feu turisme rural, elaboreu i veneu productes locals. Participeu del turisme.

Aaaah!!! I els pagesos, anem tragant.

Però, i si només el que volem i sabem fer és de pagesos? I si no volem compartir les nostres llars i entorn amb ningú més? I si no volem entrar en el món dels formatges, embotits, o artesanies vàries? Que passa haurem de plegar?

Que no se n’adonen els del sector turístic, que la gent no venen pas, als nostres pobles, pels seus establiments, si no per l’entorn i les activitats que s’hi fan? I qui ha forjat i conservat aquest entorn, sinó els pagesos! Aquests mateixos que massa sovint pateixen les conseqüències d’una arribada massiva de turistes a les nostres finques, per tant a casa nostra.

Tots coneixem el tema dels boletaires (emblema nacional), tema intocable, i les curses, trekking, bicicletes, etc. que s’organitzen a casa nostra com si fos seu. I si teniu com jo, la mala sort de tenir un atractiu turístic dintre de la finca ja no en parlem: la violació de la propietat privada és constant. I malauradament cada any pitjor, més mal educats i més ignorants.

Fa temps que resulta difícil viure de pagès. Els preus de venda són els mateixos des de fa molts anys i els de les compres s’han anat apujant. Però les administracions per compensar això, ens donen unes humiliants ajudes, com si fessin caritat cap al sector, devaluant la nostra dignitat.

I ara, ja comença a ser difícil viure a pagès. Els impostos, els mateixos de la vila. Els serveis directes (clavegueram, aigua potable, enllumenat exterior, recollida de deixalles, etc.), cap o molt reduïts. En els pobles turístics les masies paguen més impostos. I no parlem de les enrabiades constants amb els invasors de casa nostra. Ja no estem tranquils.

M’agradaria més que el meu poble ningú no sabés a on és i no fos turístic.