Quan el dissabte 24 de setembre anàvem arribant a “La Solana” tots els qui participàvem en el sopar organitzat en record de la senyoreta Nati, ràpidament l’ambient ens va sobrepassar: veure’ns els que havíem coincidit en el parvulari i que ja ho sabíem i aquells que ni tan sols sabíem que hi haguessin anat...!!! Ens reconeixíem, comentàvem, tot en un ambient molt entranyable, molt alegre, molt gratificant. De sobte, ens tornàvem, junts, una mica més infants, una mica més nenes i nens, com si reculéssim més de cinquanta anys. Ens vàrem sentir molt bé de seguida. I això va ser realment un dels encants de la trobada...

Cal tocar de peus a terra i res del que explico hauria estat possible si no hi hagués hagut algú que s’ hagués cuidat d’organitzar-ho. I, aquí rau el meu reconeixement al grup, diguem-ne comissió, que ja des de mesos enrera ho han anat treballant, amb esforç, tenacitat i sobretot amb molta il·lusió. Us vull donar les gràcies per l’encert en l’activitat que ens vàreu proposar. Moltes gràcies!!!! Alhora encoratjar-vos a continuar mantenint aquesta trobada en un altre moment. Que puguem ser més nombrosos, ja que molta gent no se’n va assabentar. Per tant, ànims i endavant!!!!

Va ser un acte entranyable, just record a la que va ser la nostra primera mestra; de ben segur que s’ho mereixia. D’allà on ens veu, va poder gaudir de la nostra trobada i segur que està molt contenta que els seus menuts es recordin d’ella, i sobretot està satisfeta d’aquesta comissió que ha sabut engrescar-nos-hi a la celebració.

MOLTES GRÀCIES i ENDAVANT AMB ÀNIMS!!!