Una vergonya. La petició de la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de deu anys d’inhabilitació per a l’expresident Artur Mas i, de nou, per a les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau pel 9-N és una autèntica vergonya. Un despropòsit que difícilment pot ser compartit per ningú que defensi l’exercici de l’expressió democràtica a través de les urnes.

És delicte posar les urnes? Pot ser considerat un delicte fer possible que la gent pugui dir la seva? Mai!

El 9-N no va ser un delicte, va ser un acte de democràcia. Un acte de democràcia immens que algú va gosar menystenir d’entrada i que, després, en veure la magnitud del procés, ha hagut de córrer a “afinar” aquelles consideracions inicials de costellada, pantomima, consulta de fireta i simulacre inútil i estèril que escampaven arreu amb un somriure irònic. I “l’afinació” s’ha fet, com s’ha vist, amb la judicialització. 

Les discrepàncies polítiques s’han de resoldre amb debat i urnes. Perquè la democràcia no es pot inhabilitar. De cap de les maneres. I això és el que ara tots els demòcrates, sobiranistes o no, hauríem de defensar a tort i a dret.
No n’hi ha prou amb tuits enginyosos, frases de condemna o escrits com aquest. Hauríem de ser capaços d’una mobilització tan extraordinària com la de la darrera Diada per demostrar, una vegada més, el nostre convenciment del dret que tenim a decidir com a poble. Això és el que vam fer el 9-N. 

Un 9-N que no van fer pas en Mas, la Joana Ortega i la Irene Rigau tots sols. Un 9-N que vam fer entre molts i del qual jo també me’n sento responsable com el que més. Un 9-N que no hauria pas sortit bé si la gent – vostè, jo i fins a més de dos milions tres-centes mil persones– no hagués anat a dipositar la seva papereta en aquelles urnes de cartró que ara resulta que van ser eines temibles.

Aquelles urnes van ser una eina, certament. Gens temible però. Van ser una eina extraordinària per demostrar a l’Estat que creiem en l’exercici de la democràcia.

“La seva vergonya és la nostra fortalesa”, ha dit el president Puigdemont. Sí que ho és. Tornem-ho a demostrar.