El Corredor Mediterrani
La Generalitat ha endegat, des de ja abans de l’estiu, una campanya de potenciació del Corredor Mediterrani i, amb aquest fi, ha posat en marxa una comissió de seguiment de la situació i progrés de les actuacions que estan en curs en diferents fases de construcció d’aquest Corredor, i també per a forçar el seu impuls.
Mitjançant FEPIME (Federació de la Petita i Mitjana Empresa de Catalunya), de la qual la UIER forma part i n’ostentem la vice-presidència, nosaltres estem en aquesta comissió i hem copsat de primera mà la importància que tindrà el Corredor Mediterrani per a l’economia i la connectivitat del nostre país amb Europa, i amb la resta del mon, en els propers anys.
A ningú se’ns amaga la importància d’aquest Corredor que abasta avui el 44,3% del PIB espanyol i el 50,6 % de les exportacions de l’Estat.
Les comunicacions que es canalitzaran per aquest Corredor tindran en el futur una importància capital en l’activitat econòmica de la seva zona d’influència i Catalunya, al bell mig de la mateixa, pot ser la gran beneficiària d’unes infraestructures que vertebraran prop del 50% de l’activitat econòmica de l’Estat.
És per això que aquest passat mes de setembre una delegació d’aquesta comissió, encapçalada pel mateix president Puigdemont, va desplaçar-se a València per coordinar accions i reforçar la funció de lobby que caldrà fer per potenciar les actuacions al Corredor. Més endavant es vol incorporar-hi l’Administració de les Illes Balears, i les dels altres territoris de l’Estat implicats en el desenvolupament d’aquesta infraestructura, per anar fent gruix i reforçar la presència territorial davant el govern de l’Estat, i així, evitar ajornaments i desinterès que puguin minvar o alentir les inversions que es necessiten.
Això està en marxa. L’Administració Catalana ha fet una aposta decidida per el Corredor Mediterrani i no vol que l’Administració Central es desviï per altres rutes que li són més pròpies de la seva vocació centralista, que no de l’objectiva potenciació de l’economia global de l’Estat.
I nosaltres? Com ens pot afectar? Com podem aprofitar millor aquesta infraestructura troncal que s’està endegant i que ha de ser un factor molt important de la nostra competitivitat, però també per a la dels nostres competidors?
Des d’una òptica macroeconòmica, estar a menys de 100 quilòmetres de distància és estar a l’òrbita d’influència del Corredor i, per tant, pocs (per no dir ningú) es preocupen, a hores d’ara, de com podem aprofitar millor aquesta oportunitat que s’està configurant en el mon dels transports i de la logística.
Serà fonamental que tinguem ben resolta la connexió de la nostra comarca amb el Corredor Mediterrani i, al meu entendre, amb les comunicacions ferroviàries, que seran la base de la logística que es desenvolupi en aquesta infraestructura.
Avui en dia, les comunicacions per carretera no podem dir que no estiguin força bé i no negarem que la C-17 ens ha millorat molt la comunicació per carretera i el transport per aquest mitjà amb el gran vèrtex econòmic que és Barcelona, també en el marc del Corredor Mediterrani.
Però tenint, com tenim, una línia fèrria (la R3) que uneix Puigcerdà – Ripoll – Vic – Granollers – Barcelona, hauríem de maldar amb totes les nostres forces perquè s’aprofiti aquesta línia per fer la connexió directa d’aquest nostre ferrocarril amb la infraestructura del Corredor Mediterrani.
Ens falta la doble via fins a Ripoll i, com a mínim en una primera fase molt urgent, fins a Vic. Això resoldria una part important de les interferències en la circulació i agilitzaria força el trajecte.
I ens convindria plantejar el tercer rail per incorporar la compatibilitat amb l’ample europeu a aquesta línia. O, si més no, resoldre l’arribada a una interconnexió (a Barcelona), a on el canvi d’amplada dels eixos sigui àgil i econòmic.
I ens cal que l’arribada de les mercaderies d’aquesta línia al Port de Barcelona sigui una realitat ben integrada en el mapa de comunicacions ferroviàries ... per enviar, i també per rebre, la mercaderia amb fluïdesa.
Tot plegat, una feinada! Però que no podem deixar de banda si no volem que el que ha de ser una font de prosperitat per al conjunt del país, sigui una causa més de desindustrialització i de pèrdua de la nostra competitivitat com a territori.
No ens ho podem permetre. Necessitem que el nostre territori, el Ripollès, mantingui uns nivells de competitivitat industrial i comercial prou alts per a mantenir i fer prosperar l’activitat econòmica, que és la base de la nostra vida quotidiana.
El futur de la comarca és un objectiu que justifica la complicitat de tots i l’aprofitament de totes les potencialitats per treballar, complementant-nos, en una mateixa direcció. No badem!
Mitjançant FEPIME (Federació de la Petita i Mitjana Empresa de Catalunya), de la qual la UIER forma part i n’ostentem la vice-presidència, nosaltres estem en aquesta comissió i hem copsat de primera mà la importància que tindrà el Corredor Mediterrani per a l’economia i la connectivitat del nostre país amb Europa, i amb la resta del mon, en els propers anys.
A ningú se’ns amaga la importància d’aquest Corredor que abasta avui el 44,3% del PIB espanyol i el 50,6 % de les exportacions de l’Estat.
Les comunicacions que es canalitzaran per aquest Corredor tindran en el futur una importància capital en l’activitat econòmica de la seva zona d’influència i Catalunya, al bell mig de la mateixa, pot ser la gran beneficiària d’unes infraestructures que vertebraran prop del 50% de l’activitat econòmica de l’Estat.
És per això que aquest passat mes de setembre una delegació d’aquesta comissió, encapçalada pel mateix president Puigdemont, va desplaçar-se a València per coordinar accions i reforçar la funció de lobby que caldrà fer per potenciar les actuacions al Corredor. Més endavant es vol incorporar-hi l’Administració de les Illes Balears, i les dels altres territoris de l’Estat implicats en el desenvolupament d’aquesta infraestructura, per anar fent gruix i reforçar la presència territorial davant el govern de l’Estat, i així, evitar ajornaments i desinterès que puguin minvar o alentir les inversions que es necessiten.
Això està en marxa. L’Administració Catalana ha fet una aposta decidida per el Corredor Mediterrani i no vol que l’Administració Central es desviï per altres rutes que li són més pròpies de la seva vocació centralista, que no de l’objectiva potenciació de l’economia global de l’Estat.
I nosaltres? Com ens pot afectar? Com podem aprofitar millor aquesta infraestructura troncal que s’està endegant i que ha de ser un factor molt important de la nostra competitivitat, però també per a la dels nostres competidors?
Des d’una òptica macroeconòmica, estar a menys de 100 quilòmetres de distància és estar a l’òrbita d’influència del Corredor i, per tant, pocs (per no dir ningú) es preocupen, a hores d’ara, de com podem aprofitar millor aquesta oportunitat que s’està configurant en el mon dels transports i de la logística.
Serà fonamental que tinguem ben resolta la connexió de la nostra comarca amb el Corredor Mediterrani i, al meu entendre, amb les comunicacions ferroviàries, que seran la base de la logística que es desenvolupi en aquesta infraestructura.
Avui en dia, les comunicacions per carretera no podem dir que no estiguin força bé i no negarem que la C-17 ens ha millorat molt la comunicació per carretera i el transport per aquest mitjà amb el gran vèrtex econòmic que és Barcelona, també en el marc del Corredor Mediterrani.
Però tenint, com tenim, una línia fèrria (la R3) que uneix Puigcerdà – Ripoll – Vic – Granollers – Barcelona, hauríem de maldar amb totes les nostres forces perquè s’aprofiti aquesta línia per fer la connexió directa d’aquest nostre ferrocarril amb la infraestructura del Corredor Mediterrani.
Ens falta la doble via fins a Ripoll i, com a mínim en una primera fase molt urgent, fins a Vic. Això resoldria una part important de les interferències en la circulació i agilitzaria força el trajecte.
I ens convindria plantejar el tercer rail per incorporar la compatibilitat amb l’ample europeu a aquesta línia. O, si més no, resoldre l’arribada a una interconnexió (a Barcelona), a on el canvi d’amplada dels eixos sigui àgil i econòmic.
I ens cal que l’arribada de les mercaderies d’aquesta línia al Port de Barcelona sigui una realitat ben integrada en el mapa de comunicacions ferroviàries ... per enviar, i també per rebre, la mercaderia amb fluïdesa.
Tot plegat, una feinada! Però que no podem deixar de banda si no volem que el que ha de ser una font de prosperitat per al conjunt del país, sigui una causa més de desindustrialització i de pèrdua de la nostra competitivitat com a territori.
No ens ho podem permetre. Necessitem que el nostre territori, el Ripollès, mantingui uns nivells de competitivitat industrial i comercial prou alts per a mantenir i fer prosperar l’activitat econòmica, que és la base de la nostra vida quotidiana.
El futur de la comarca és un objectiu que justifica la complicitat de tots i l’aprofitament de totes les potencialitats per treballar, complementant-nos, en una mateixa direcció. No badem!