Festa Major de Setcases
Fa ben poc, Setcases acaba de celebrar la seva Festa Major, diada de Sant Miquel Arcàngel. Ha estat molt lluïda i concorreguda, ja que el temps hi acompanyà. És important el temps en les nostres festes majors, perquè una bona part se celebra al carrer. Des de sempre, Setcases ha celebrat la Festa Major el 29 de setembre, diada del patró. És diferent d’altres pobles, que, per raons laborals o de concurrència, l’han traslladat al cap de setmana més proper, abans o després del dia del seu patró.
Aquest any, per encàrrec de l’ajuntament, vaig ésser el pregoner. És possible que fou aquest fet que em portà a fer-me moltes preguntes. Feia temps que ho pensava. –Per què el nostre patró és Sant Miquel Arcàngel i no qualsevol altre? –Per què, el 29 de setembre i no el 8 de maig, diada de l’aparició de l’Arcàngel al mont Gargano? – Per què precisament la festa que celebrem és la Festa Major?
Des de temps bíblics, els jueus veneraven l’arcàngel Miquel. De fet, el mot “Miquel” és un mot jueu, que significa “el més proper a Javé”, nom que els jueus donen a Déu. Els hebreus sempre han considerat l’arcàngel Miquel com el seu protector. També protegí aquest poble en la seva fugida a Egipte i, a més, anuncià el naixement d’Isaac. Enguany, aquest Arcàngel és el protector de les sinagogues.
Després de l’avinguda de Jesucrist, la primera vegada que l’església catòlica venerà l’arcàngel Miquel fou a Frígia, regió de l’actual Turquia. I a Occident, aquesta església celebrà, per primera vegada, el seu culte el 8 de maig de l’any 390, amb l’aparició de l’arcàngel Miquel al mont Gargano, a la costa del mar Adriàtic, a Itàlia.
L’any 787, el segon concili de Nicea (ciutat de Turquia), promogut per Irene, mare de l’emperador Constantí VI, permeté per primera vegada la veneració de les imatges de les divinitats i personatges rellevants de l’Església, i representa Sant Miquel Arcàngel “general dels exèrcits celestials”, vestit de general romà, amb llança inclosa. També permeté l’afegitó de “sant” a tots els components considerats “santitats”. A partir de llavors, és Sant Miquel Arcàngel.
Quan l’italià Jacobo Verazze, l’any 1261-66, recull tota la documentació proporcionada per l’Església de llurs divinitats i personatges rellevants, considerats sants, en una immensa obra anomenada La Llegenda Aúrea (durant els segles XIV i XV és més llegida que la mateixa Bíblia), hi ajunta també l’aparició de l’arcàngel Miquel al mont Gargano, el 390. I quatre passatges d’aquesta aparició estan representats en el nostre altar barroc. Els escultors la devien conèixer. Llavors, per què hom traslladà la festa al 29 de setembre, data posada a l’atzar per l’Església quan cronometra tot el seu santoral a les dates del calendari gregorià, amb la finalitat que tothom pugui celebrar el seu patró?
El més normal seria que l’Església considerés l’interès de la data històrica del 8 de maig. Però, al meu entendre, a l’hora de consagrar la nostra ermita del segle XII sota l’advocació de l’arcàngel Sant Miquel, un cop organitzada la qüestió religiosa a la Vall de Camprodon, pesà una qüestió social: el 29 de setembre és una data pròxima a l’equinocci de tardor. Venen els freds; i els pobles ramaders han de procurar traslladar llurs ramats a cotes més baixes. Els pastors hauran d’acomiadar-se de llurs famílies, de les quals estaran separats sis o set mesos. Això fa que aquesta diada, 29 de setembre, fixada en el calendari eclesiàstic o litúrgic, amb el temps, serà, pel nostre poble, una data rellevant: hom celebrarà la veneració a l’Arcàngel i, també, l’acomiadament dels pastors de llurs famílies. O sigui; es convertirà en la nostra Festa Major.
Aquest any, per encàrrec de l’ajuntament, vaig ésser el pregoner. És possible que fou aquest fet que em portà a fer-me moltes preguntes. Feia temps que ho pensava. –Per què el nostre patró és Sant Miquel Arcàngel i no qualsevol altre? –Per què, el 29 de setembre i no el 8 de maig, diada de l’aparició de l’Arcàngel al mont Gargano? – Per què precisament la festa que celebrem és la Festa Major?
Des de temps bíblics, els jueus veneraven l’arcàngel Miquel. De fet, el mot “Miquel” és un mot jueu, que significa “el més proper a Javé”, nom que els jueus donen a Déu. Els hebreus sempre han considerat l’arcàngel Miquel com el seu protector. També protegí aquest poble en la seva fugida a Egipte i, a més, anuncià el naixement d’Isaac. Enguany, aquest Arcàngel és el protector de les sinagogues.
Després de l’avinguda de Jesucrist, la primera vegada que l’església catòlica venerà l’arcàngel Miquel fou a Frígia, regió de l’actual Turquia. I a Occident, aquesta església celebrà, per primera vegada, el seu culte el 8 de maig de l’any 390, amb l’aparició de l’arcàngel Miquel al mont Gargano, a la costa del mar Adriàtic, a Itàlia.
L’any 787, el segon concili de Nicea (ciutat de Turquia), promogut per Irene, mare de l’emperador Constantí VI, permeté per primera vegada la veneració de les imatges de les divinitats i personatges rellevants de l’Església, i representa Sant Miquel Arcàngel “general dels exèrcits celestials”, vestit de general romà, amb llança inclosa. També permeté l’afegitó de “sant” a tots els components considerats “santitats”. A partir de llavors, és Sant Miquel Arcàngel.
Quan l’italià Jacobo Verazze, l’any 1261-66, recull tota la documentació proporcionada per l’Església de llurs divinitats i personatges rellevants, considerats sants, en una immensa obra anomenada La Llegenda Aúrea (durant els segles XIV i XV és més llegida que la mateixa Bíblia), hi ajunta també l’aparició de l’arcàngel Miquel al mont Gargano, el 390. I quatre passatges d’aquesta aparició estan representats en el nostre altar barroc. Els escultors la devien conèixer. Llavors, per què hom traslladà la festa al 29 de setembre, data posada a l’atzar per l’Església quan cronometra tot el seu santoral a les dates del calendari gregorià, amb la finalitat que tothom pugui celebrar el seu patró?
El més normal seria que l’Església considerés l’interès de la data històrica del 8 de maig. Però, al meu entendre, a l’hora de consagrar la nostra ermita del segle XII sota l’advocació de l’arcàngel Sant Miquel, un cop organitzada la qüestió religiosa a la Vall de Camprodon, pesà una qüestió social: el 29 de setembre és una data pròxima a l’equinocci de tardor. Venen els freds; i els pobles ramaders han de procurar traslladar llurs ramats a cotes més baixes. Els pastors hauran d’acomiadar-se de llurs famílies, de les quals estaran separats sis o set mesos. Això fa que aquesta diada, 29 de setembre, fixada en el calendari eclesiàstic o litúrgic, amb el temps, serà, pel nostre poble, una data rellevant: hom celebrarà la veneració a l’Arcàngel i, també, l’acomiadament dels pastors de llurs famílies. O sigui; es convertirà en la nostra Festa Major.