Pagar per ser dona
Vagis on vagis, escoltis qui escoltis, a no ser que ensopeguis amb algun espècimen hiperventilat de la meseta, l’Estat Espanyol és mundialment conegut per la seva coherència i sensibilitat social. Si algú ho dubta, només cal que rebusqui les últimes edicions de qualsevol diari per adonar-se que el verb més utilitzat és el verb impugnar. Ens han impugnat diverses lleis d’igualtat, la llei de Pobresa Energètica o, fa poques setmanes, la llei del maltracte animal.
Però atenció; això no és el més greu. Sembla que les dones que vivim en aquest territori, a diferència de la resta del món mundial, tenim unes habilitats excepcionals que ens permeten exercir un control fantàstic sobre la natura. Tenir o no tenir la menstruació es pot controlar si ets ciutadana espanyola. Resulta que l’inefable Montoro, quan va reformar l’IVA, va considerar que el gravamen que rebien les compreses, els tampons, les copes menstruals o els salva-slips havia de ser el mateix que es pagava per passar tres dies en un hotelet a la Costa Brava, o idèntic al que pagaves si tenies la fortuna de comprar-te un Ferrari per fer el merda per la Diagonal.
És evident que, seguint els principis de coherència i sensibilitat que han fet gran aquest Estat, la necessitat d’anar a aquest hotelet amb el Ferrari és la mateixa que la d’utilitzar una compresa quan el teu cos sagna cada mes per qüestions naturals.
Fa pocs dies, vàrem presentar una iniciativa al Congrés de Diputats per aprovar la rebaixa dels productes d’higiene femenina, uns productes considerats de consum, i no de necessitat, uns productes gravats amb un 10% i que nosaltres exigíem que ho fossin amb un 4%. Aquesta proposta va ser aprovada amb el vot en contra del PP. És evident que en qualsevol país normal existeixen impostos, però només a l’Estat Espanyol existeixen impostos sobre les dones.
A França, el novembre passat, la pressió ciutadana va aconseguir que l’IVA dels tampons i de les compreses passés del 20% al 5’5%; i a Canadà, per exemple, l’estiu del 2015 van deixar de gravar aquests productes. Aquests, doncs, són dos exemples de no discriminació per raó de sexe.
A la República Catalana ho farem com cal, amb respecte, llibertat i igualtat.
Però atenció; això no és el més greu. Sembla que les dones que vivim en aquest territori, a diferència de la resta del món mundial, tenim unes habilitats excepcionals que ens permeten exercir un control fantàstic sobre la natura. Tenir o no tenir la menstruació es pot controlar si ets ciutadana espanyola. Resulta que l’inefable Montoro, quan va reformar l’IVA, va considerar que el gravamen que rebien les compreses, els tampons, les copes menstruals o els salva-slips havia de ser el mateix que es pagava per passar tres dies en un hotelet a la Costa Brava, o idèntic al que pagaves si tenies la fortuna de comprar-te un Ferrari per fer el merda per la Diagonal.
És evident que, seguint els principis de coherència i sensibilitat que han fet gran aquest Estat, la necessitat d’anar a aquest hotelet amb el Ferrari és la mateixa que la d’utilitzar una compresa quan el teu cos sagna cada mes per qüestions naturals.
Fa pocs dies, vàrem presentar una iniciativa al Congrés de Diputats per aprovar la rebaixa dels productes d’higiene femenina, uns productes considerats de consum, i no de necessitat, uns productes gravats amb un 10% i que nosaltres exigíem que ho fossin amb un 4%. Aquesta proposta va ser aprovada amb el vot en contra del PP. És evident que en qualsevol país normal existeixen impostos, però només a l’Estat Espanyol existeixen impostos sobre les dones.
A França, el novembre passat, la pressió ciutadana va aconseguir que l’IVA dels tampons i de les compreses passés del 20% al 5’5%; i a Canadà, per exemple, l’estiu del 2015 van deixar de gravar aquests productes. Aquests, doncs, són dos exemples de no discriminació per raó de sexe.
A la República Catalana ho farem com cal, amb respecte, llibertat i igualtat.