He llegit amb entusiasme que a les Illes Balears proposen seguir amb el mateix horari d’estiu, després d’aquest cap de setmana que ens el canviaran a tots per decret. Ho entenc. A l’hivern, a Punta Prima de Menorca se’ls fa fosc poc després de dinar, mentre que a Finisterre de Galícia sopen la major part de l’any amb claror de dia. El canvi d’hora estacional és una de les majors irracionalitats amb les quals s’ha exhibit la humanitat civilitzada. En lloc d’adaptar les nostres activitats segons la llum o la fosca, fem veure que el sol surt i es pon a l’hora que ens interessa. L’invent va néixer a principis del segle passat quan la crisi del carbó, i va tornar a entrar en vigor el 1974 quan la crisi del petroli. Se suposava que així s’estalviava energia. Actualment, aquesta raó està més que qüestionada. No en va, el consum industrial va per uns altres viaranys i del consum domèstic preocupen més els aires condicionats que les calefaccions. És improbable que els beneficis superin els trastorns en els ritmes vitals de les persones, sobretot els del son. Però, a més, cal tenir en compte que Espanya, per ordre del general Franco, des de l’any 1942 fa servir el fus horari d’Alemanya i d’Itàlia, els aliats nazis-feixistes, les forces de l’Eix durant la Segona Guerra Mundial, malgrat que el meridià de Greenwich ens passi pel damunt. Tècnicament parlant, tot i estar geogràficament en la zona anomenada UTC+0, posem el rellotge a la zona UTC+1. Un deliri, vaja. Una observació: com que l’esmentat meridià coincideix amb la frontera entre Catalunya i Espanya, si mai aquest reducte del nord-est peninsular fos independent, demano que el nostre horari sigui el de Greenwich, igual que França, mentre recomano a l’Estat Espanyol que s’adapti al que li correspon, que és el de Portugal i el Marroc.