En Josep Pla ho deia tot descrivint el seu pas per Vallfogona de Ripollès, llavors Sant Julià de Vallfogona. Degué ser durant els anys 60 quan era un municipi d’uns 500 habitants amb un 60 per cent de la població dedicada a la pagesia. Avui tot i que encara una mica més de la meitat (un 56 per cent exactament) de la gent viu a les masies disseminades, el cens de les eleccions agràries del febrer passat era de 17 titulars d’explotacions. Però conscients que som en un moment de canvi del món rural, hem de saber fer valdre les oportunitats que suposen els micropobles per a Catalunya.

Mirem l’exemple de Vallfogona que ofereix escolarització des de 0 a 12 anys, atenció setmanal de metgessa i infermera, regularment de treballadora social i atenció domiciliària quan convé. Una dada molt rellevant és que té 10 entitats que són les promotores de la major part del calendari d’activitats i festes. I dins d’aquestes associacions hi ha persones, que sovint en vàries, dediquen temps a fer teatre, a organitzar tallers, sortides, torneigs, concerts, conferències; a vendre loteria i aconseguir regals per a la quina; a assajar caramelles o el ball del Roser, ... Aquesta és la raó que la gent sovint digui «carai, un poble tan petit i tan actiu». La seva gent s’implica perquè se l’estima i se’n sent orgullós.

A més, Vallfogona també té 2 bars restaurants i una botiga, 5 establiments de turisme rural, un càmping i 2 zones d’acampada juvenil. Fa uns mesos que un jove ramader ha muntat un obrador i una agrobotiga per comercialitzar la carn del seu bestiar. Tot això ajuda al paisatge i l’entorn natural de manera que els dies de festa es vegin més cotxes aparcats, de caminadors, o bicicletes mentre els ciclistes fan el toc i també autocars que esperen uns excursionistes que han pujat a Milany. A l’estiu, a més hi ha molt bullici a la piscina, famílies joves estiuejant perquè la mainada redescobreixi la vida, lliure i segura, de poble i gent que pren la fresca tot respirant pau i natura. I durant la primera quinzena d’agost som prop de 400 persones convivint i gaudint a aquesta fina vall, ben viva, de Vallfogona.