Els Estats Units han passat aquesta tardor del ‘Yes We Can’ d’Obama al ‘Yes We Trump’ per a sorpresa de mig món. L’expectació ara és màxima per veure què passarà. Alguns no amaguen el seu temor per com actuarà el nou president Trump. Tot plegat em recorda els ja oblidats temors i manifestacions de protesta, que mig món va conèixer amb l’elecció de Ronald Reagan l’any 1980. Tothom ha oblidat que Reagan, com avui Trump, es va distingir en la seva campanya electoral, per la seva mala educació, la misogínia i les apel·lacions constants a l’ús de la violència i la guerra contra comunistes i gent que no pensés com ell. Avui Reagan té més bon judici històric que el seu predecessor, l’educat i tolerant Jimmy Carter, a qui a més va derrotar a les urnes. Passarà el mateix amb el llegat i imatge que s’ha volgut donar d’Obama? Carter, com Obama, també va ser una esperança de la progressia europea i americana per rentar la cara d’un país, que, com els Estats Units, portaven una motxilla de greus violacions dels drets humans a molts punts del planeta. Va guanyar Reagan pel vot dels ciutadans, i també Reagan ha acabat guanyant en el judici històric, i en la veneració que encara li tributen al seu país.

Que ningú no pensi que aquest columnista ha perdut el seny i demana un vot de confiança per a Trump. L’únic que pretenc és apel·lar a la història i als meus propis records per intentar fugir de les fílies i les fòbies que tots, jo també, sentim en alguns moments i que ens fan cometre errors de percepció i de vegades d’actuació. Avui en dia, i vista la campanya electoral, ha guanyat un candidat més semblant al violent actor secundari Reagan que al predicador evangèlic Carter. Com que el paper de la ciutadania no s’acaba en el moment de votar, i com que l’assumpció de responsabilitats pot canviar el tarannà de les persones, cal esperar que canviïn el Trump que hem conegut tant els administrats exigents i ètics, que no hagin dimitit de fer de ciutadans, com l’administració del dia a dia. No sabem si hi haurà sort. Ho sabrem quan la història emeti el seu judici d’aquí a uns anys. Un altre dia parlarem dels ‘Yes we can’ d’espanyols i catalans i l’eventual i potser sorprenent judici que la història en pugui fer d’aquí a uns quants anys.