Agraïment a Ribes de Freser

Estic emocionat. A ningú se li escapa que el gruix de sentiments és molt alt dintre meu. I, és per això, que no em resulta fàcil adreçar-vos aquestes paraules. Però cal avançar.
Benvolguts, en primer lloc, dir-vos que és molt plaent, per a mi, rebre la medalla de la vila i compartir-la amb el Grup de Teatre i l’Associació de Dones de la Vall de Ribes. Gràcies també, de tot cor, per atorgar-me la distinció de fill predilecte. Aquest doble agraïment l’adreço al senyor Alcalde per haver-lo promogut i a tots els regidors per haver-ho acordat per unanimitat atorgar-me aquest honor. Moltes gràcies, també, a tots els assistents, ja que la seva presència li dóna molt sentit per a mi.
Ser de Ribes, ser fill de Ribes de Freser, et marca per a tota la vida; perquè portem la vila al cor. D’altra banda, aquest sentiment, també, el compartim amb tots els que fan de Ribes una població significativa per a ells, visquin on visquin. Però, els ribetans, només ens sentim complets quan som a Ribes. Per això, quan vens cap a Ribes, en passar el Pont de la Cabreta, sabem que ja hem entrat a la Vall. L’estat d’ànim et canvia i al cap de pocs quilòmetres, les muntanyes de Núria i el Taga t’assenyalen la benvinguda. El cor s’eixampla; respires profundament i et sents a casa.
A Ribes, el paisatge és molt important, però són les persones qui el fan especial. És, precisament, el meu interès pel benestant de les ribetanes i els ribetans el que em va portar, des de molt jove a implicar-me en la vida social de la vila. I en arribar la democràcia, vaig tenir l’honor d’esdevenir-ne alcalde.
El suport a les iniciatives cíviques i els compromisos institucionals a Ribes perseguien un objectiu clar: la cohesió del poble.
De la cohesió en neix el benestar, no només el social, sinó també el personal. És bo que cada ribetà tingui un lloc per realitzar-se socialment: el futbol, els gegants, els ballets, l’esquí, el teatre, el cinema, el patinatge, la pesca, les comissions de festa, les fires, els gossos d’atura, les caminades, els bolets o les associacions. Tothom ha de tenir la possibilitat de ser protagonista a la seva vida i aportar els seus valors al benestar col·lectiu.
I ha estat, precisament, per la recerca d’aquest benestar, que el suport del sector productiu, turístic, l’habitatge o la potenciació de Núria, entre altres reptes, m’han ocupat i preocupat gran part de la meva vida a Ribes, a Girona, a Barcelona i a Madrid. Així doncs, avui, puc constatar que una gran part de la meva energia personal l’he dedicat a Ribes i a la seva gent.
Reiterant, doncs, el profund agraïment per reconèixer, avui, la meva trajectòria social i política, acabaré aquestes paraules.
És un agraïment, com he dit, profund perquè el reconeixement ve de Ribes i com és sabut, quan tornes a l’origen, és quan tot té més sentit. Així doncs, una vegada més, moltes gràcies.
Visca Ribes de Freser!
Benvolguts, en primer lloc, dir-vos que és molt plaent, per a mi, rebre la medalla de la vila i compartir-la amb el Grup de Teatre i l’Associació de Dones de la Vall de Ribes. Gràcies també, de tot cor, per atorgar-me la distinció de fill predilecte. Aquest doble agraïment l’adreço al senyor Alcalde per haver-lo promogut i a tots els regidors per haver-ho acordat per unanimitat atorgar-me aquest honor. Moltes gràcies, també, a tots els assistents, ja que la seva presència li dóna molt sentit per a mi.
Ser de Ribes, ser fill de Ribes de Freser, et marca per a tota la vida; perquè portem la vila al cor. D’altra banda, aquest sentiment, també, el compartim amb tots els que fan de Ribes una població significativa per a ells, visquin on visquin. Però, els ribetans, només ens sentim complets quan som a Ribes. Per això, quan vens cap a Ribes, en passar el Pont de la Cabreta, sabem que ja hem entrat a la Vall. L’estat d’ànim et canvia i al cap de pocs quilòmetres, les muntanyes de Núria i el Taga t’assenyalen la benvinguda. El cor s’eixampla; respires profundament i et sents a casa.
A Ribes, el paisatge és molt important, però són les persones qui el fan especial. És, precisament, el meu interès pel benestant de les ribetanes i els ribetans el que em va portar, des de molt jove a implicar-me en la vida social de la vila. I en arribar la democràcia, vaig tenir l’honor d’esdevenir-ne alcalde.
El suport a les iniciatives cíviques i els compromisos institucionals a Ribes perseguien un objectiu clar: la cohesió del poble.
De la cohesió en neix el benestar, no només el social, sinó també el personal. És bo que cada ribetà tingui un lloc per realitzar-se socialment: el futbol, els gegants, els ballets, l’esquí, el teatre, el cinema, el patinatge, la pesca, les comissions de festa, les fires, els gossos d’atura, les caminades, els bolets o les associacions. Tothom ha de tenir la possibilitat de ser protagonista a la seva vida i aportar els seus valors al benestar col·lectiu.
I ha estat, precisament, per la recerca d’aquest benestar, que el suport del sector productiu, turístic, l’habitatge o la potenciació de Núria, entre altres reptes, m’han ocupat i preocupat gran part de la meva vida a Ribes, a Girona, a Barcelona i a Madrid. Així doncs, avui, puc constatar que una gran part de la meva energia personal l’he dedicat a Ribes i a la seva gent.
Reiterant, doncs, el profund agraïment per reconèixer, avui, la meva trajectòria social i política, acabaré aquestes paraules.
És un agraïment, com he dit, profund perquè el reconeixement ve de Ribes i com és sabut, quan tornes a l’origen, és quan tot té més sentit. Així doncs, una vegada més, moltes gràcies.
Visca Ribes de Freser!

