El clau per la cabota: la LOMCE
El Partit Popular ha patit dues vegades un replegament forçat de lleis educatives promulgades en època de majoria absoluta. Li va passar amb la LOCE (2002-2006), i li està passant amb la LOMCE.
En ambdós casos, el nucli essencial de la Llei (les revàlides) ha viscut una derogació forçosa pel canvi de majoria parlamentària: Pilar del Castillo i Juan Ignacio Wert mare i pare de lleis aplicades. És d’esperar que mai més un partit polític pretengui utilitzar la majoria absoluta per no pactar en educació.
Aquests dies estem vivint el canvi de posicionament ministerial.
És bo recordar que a Catalunya hem sigut capaços de mantenir la mateixa Llei (LEC 2009); malgrat hagin viscut governs de diferents colors polítics, des de la data de la seva aprovació.
L’aplicació d’una llei com la LOMCE en les circumstàncies actuals esdevé de molta complexitat. Amb la pèrdua de la majoria absoluta del PP ha resultat d’impossible implantació.
El PP va desafiar el destí, i ha perdut. El ministre Wert, per indicació del president Rajoy, va tramitar al Congrés una llei que no respectava les competències de les CCAA i que pretenia centralitzar l’ordenació curricular, l’avaluació i acabar amb el model d’estat català.
Impulsar el castellà com a llengua vehicular en comunitats autònomes en llengua cooficial, va representar un atac frontal a la immersió lingüística. Recuperar les revàlides amb la pretensió d’examinar des de Madrid a tots els alumnes de l’Estat, era una provocació, no només pedagògica, sinó també competencial.
Devaluar la FP i deixar sense graduat escolar a una part de l’alumnat, era trencar el principi bàsic d’igualtat d’oportunitats en l’educació obligatòria.
Aquesta aposta temerària per part del PP s’explica, bàsicament, per la voluntat política de reverir el mapa competencial autonòmic i recentralitzar l’educació.
L’educació dóna sentit de pertinença i l’objectiu central ja el varen entendre: “Espanyolitzar els alumnes catalans”.
Ara, l’aposta ha esdevingut fallida i s’anuncia un Pacte Educatiu. Des de Catalunya ens ho mirem amb distància, atès que partim de posicions polítiques i socials diferents.
Podem compartir l’experiència de com es constitueix un PACTE educatiu, però ja hem orientat les nostres energies polítiques al Dret a decidir: el nostre model educatiu.
En ambdós casos, el nucli essencial de la Llei (les revàlides) ha viscut una derogació forçosa pel canvi de majoria parlamentària: Pilar del Castillo i Juan Ignacio Wert mare i pare de lleis aplicades. És d’esperar que mai més un partit polític pretengui utilitzar la majoria absoluta per no pactar en educació.
Aquests dies estem vivint el canvi de posicionament ministerial.
És bo recordar que a Catalunya hem sigut capaços de mantenir la mateixa Llei (LEC 2009); malgrat hagin viscut governs de diferents colors polítics, des de la data de la seva aprovació.
L’aplicació d’una llei com la LOMCE en les circumstàncies actuals esdevé de molta complexitat. Amb la pèrdua de la majoria absoluta del PP ha resultat d’impossible implantació.
El PP va desafiar el destí, i ha perdut. El ministre Wert, per indicació del president Rajoy, va tramitar al Congrés una llei que no respectava les competències de les CCAA i que pretenia centralitzar l’ordenació curricular, l’avaluació i acabar amb el model d’estat català.
Impulsar el castellà com a llengua vehicular en comunitats autònomes en llengua cooficial, va representar un atac frontal a la immersió lingüística. Recuperar les revàlides amb la pretensió d’examinar des de Madrid a tots els alumnes de l’Estat, era una provocació, no només pedagògica, sinó també competencial.
Devaluar la FP i deixar sense graduat escolar a una part de l’alumnat, era trencar el principi bàsic d’igualtat d’oportunitats en l’educació obligatòria.
Aquesta aposta temerària per part del PP s’explica, bàsicament, per la voluntat política de reverir el mapa competencial autonòmic i recentralitzar l’educació.
L’educació dóna sentit de pertinença i l’objectiu central ja el varen entendre: “Espanyolitzar els alumnes catalans”.
Ara, l’aposta ha esdevingut fallida i s’anuncia un Pacte Educatiu. Des de Catalunya ens ho mirem amb distància, atès que partim de posicions polítiques i socials diferents.
Podem compartir l’experiència de com es constitueix un PACTE educatiu, però ja hem orientat les nostres energies polítiques al Dret a decidir: el nostre model educatiu.