Sobre el darrer informe Pisa
Ja se sap que les dades estadístiques són sempre fredes i que en se n’ha de fer una lectura atenta per matisar, si escau, l’objectiva fredor que les caracteritza.
Aquest és el cas del darrer informe PISA, publicat molt recentment, en què cal destacar que a Catalunya se certifica un progrés en les tres àrees avaluades: comprensió lectora (amb un indicador 500), científica (amb un indicador 504) i matemàtica (amb un indicador 500), en relació amb les mitjanes de la OCDE.
Fins aquí la constatació del fet que s’ha millorat però també s’imposa una reflexió al respecte, com ara que aquesta millora dels resultats és deutora de l’estabilitat legislativa catalana propiciada per la LEC, vigent des del 2009; de les polítiques educatives fonamentades en la reflexió pedagògica; a la bona tasca del cos docent, no sempre prou valorada i sovint plasmada amb massa frivolitat; a que la població immigrada, malgrat les dificultats que comporta la seva correcta atenció, no pressuposa cap rèmora, ans al contrari; i que aquest informe ha ajudat a situar l’educació en el centre del debat públic, cosa sempre positiva.
En l’altre plat de la balança hi trobem que Catalunya, malgrat els resultats satisfactoris, encara es troba per darrere de comunitats com Castella i Lleó, Madrid, Galícia, Aragó, Cantàbria i Navarra, ben especialment de la primera d’aquest llistat; pel que fa a la comprensió lectora, un lleu retrocés respecte el darrer informe de l’any 2012: el nombre d’alumnes endarrerits en aquest aspecte passa del 15 al 15,4%. Malgrat que el darrer informe PISA ens indica que l’escola camina vers l’equitat i la igualtat d’oportunitats, també ens diu que entre un i dos alumnes de cada deu tenen un coneixement precari en les anomenades Competències Bàsiques, això és, de les habilitats mínimes exigibles per espavilar-se en la societat de cara el dia de demà; que si bé la franja situada entre el bé i el notable es manté i, fins i tot, ha augmentat, no passa el mateix en la franja de l’excel·lència, que ha experimentat un lleu retrocés.
Fora de l’àmbit estrictament català: els països capdavanters continuen essent els asiàtics, amb Singapur i Japó en els dos primers llocs respectivament; com a novetat i en àmbit europeu, que Finlàndia -el mirall fins ara de l’excel·lència pedagògica- s’ha vist depassada per Estònia.
I ja per acabar: que cal una major i més important inversió en el terreny educatiu, car els desequilibris educatius que es donen avui es traduiran, si no s’hi posa el lenitiu corresponent, en conflictes o convulsions del demà.
Aquest és el cas del darrer informe PISA, publicat molt recentment, en què cal destacar que a Catalunya se certifica un progrés en les tres àrees avaluades: comprensió lectora (amb un indicador 500), científica (amb un indicador 504) i matemàtica (amb un indicador 500), en relació amb les mitjanes de la OCDE.
Fins aquí la constatació del fet que s’ha millorat però també s’imposa una reflexió al respecte, com ara que aquesta millora dels resultats és deutora de l’estabilitat legislativa catalana propiciada per la LEC, vigent des del 2009; de les polítiques educatives fonamentades en la reflexió pedagògica; a la bona tasca del cos docent, no sempre prou valorada i sovint plasmada amb massa frivolitat; a que la població immigrada, malgrat les dificultats que comporta la seva correcta atenció, no pressuposa cap rèmora, ans al contrari; i que aquest informe ha ajudat a situar l’educació en el centre del debat públic, cosa sempre positiva.
En l’altre plat de la balança hi trobem que Catalunya, malgrat els resultats satisfactoris, encara es troba per darrere de comunitats com Castella i Lleó, Madrid, Galícia, Aragó, Cantàbria i Navarra, ben especialment de la primera d’aquest llistat; pel que fa a la comprensió lectora, un lleu retrocés respecte el darrer informe de l’any 2012: el nombre d’alumnes endarrerits en aquest aspecte passa del 15 al 15,4%. Malgrat que el darrer informe PISA ens indica que l’escola camina vers l’equitat i la igualtat d’oportunitats, també ens diu que entre un i dos alumnes de cada deu tenen un coneixement precari en les anomenades Competències Bàsiques, això és, de les habilitats mínimes exigibles per espavilar-se en la societat de cara el dia de demà; que si bé la franja situada entre el bé i el notable es manté i, fins i tot, ha augmentat, no passa el mateix en la franja de l’excel·lència, que ha experimentat un lleu retrocés.
Fora de l’àmbit estrictament català: els països capdavanters continuen essent els asiàtics, amb Singapur i Japó en els dos primers llocs respectivament; com a novetat i en àmbit europeu, que Finlàndia -el mirall fins ara de l’excel·lència pedagògica- s’ha vist depassada per Estònia.
I ja per acabar: que cal una major i més important inversió en el terreny educatiu, car els desequilibris educatius que es donen avui es traduiran, si no s’hi posa el lenitiu corresponent, en conflictes o convulsions del demà.