Res a celebrar #treballemxcat
Aquest passat dimarts, el Congreso de los Diputados es va convertir, una vegada més, en una caverna del paleolític inferior, “besamans”, marxes militars, desfilades, “vino español” i fotos “constitucionals”.
Aquest aquelarre anual de cada 6 de desembre però, no és l’únic dia que es recorda i commemora la Sacro-Magna Constitució del 1978, a l’hemicicle espanyol, aquesta llei sagrada ressona cada dia, com ressonaven abans els “principios fundamentales del movimiento nacional”.
Les constitucions estan determinades pel moment i les circumstàncies que les varen fer néixer. Avui, gairebé 40 anys després, la Constitució Espanyola ens recorda un cop i un altre “la España una y indivisible”, un text elaborat tres anys després de la mort del Dictador, en un ambient militaritzat i enrarit que respon única i exclusivament als interessos d’uns i a les interpretacions dels mateixos.
Les catalanes i els catalans tenim davant un Estat, l’espanyol, que ens va a la contra i una Constitució rància i caduca, que vulnera reiteradament allò que decideix el Parlament català a través de les seves competències i de la seva legitimitat.
Des del 2010, el Tribunal Constitucional, que és l’òrgan jurisdiccional responsable, principalment, de fer efectiu el compliment de la constitució, ha suspès 24 lleis catalanes, i ho ha fet, sobretot les últimes, a una velocitat superior a la de la llum. La Llei sobre les superfícies comercials, la Llei que prohibeix la tècnica del fracking, la Llei que impedia a les elèctriques i als gasistes fer retallades durant l’hivern, la Llei dels governs locals, la Llei que feia referència als habitatges buits, la Llei d’igualtat entre homes i dones, la Llei de consultes...
És una evidència, doncs, que els magistrats del TC , en cap cas són juristes de formació sòlida i rigorosa amb l’encàrrec de fer complir la llei, sinó que el pas del temps ha anat deixant lloc a figures polèmiques i totalment partidistes, el braç armat del bipartidisme espanyol o del sistema de torn entre PP i PSOE, responent sempre als mateixos interessos.
De fet, immediatament després de la sentència de l’Estatut, entrava al TC Francisco Pérez de los Cobos, que al 2013 seria elegit president del tribunal. Aquest personatge havia estat militant del PP.
Aquesta és la radiografia d’aquest 6 de desembre de 2016, un dia on els catalans no tenim res a celebrar però sí molt a treballar; una foto finish que demostra que aquest Estat, que ens va a la contra, invoca una Llei retrògrada que compleix quan vol, que reforma, amb un pim pam, quan respon als seus interessos (recordem l’article 135, aquell que va permetre introduir a la Carta Magna el principi d’estabilitat financera per limitar el dèficit), que judicialitza la política mitjançant un tribunal tant partidista com amic i sobretot, un Estat que malauradament és de totes totes irreformable.
Tenim davant el repte de fer la nostra Constitució. Vivim doncs aquest procés constituent, no només com una oportunitat, sinó també com una necessitat per fer un país de ciutadans lliures i iguals.
Aquest aquelarre anual de cada 6 de desembre però, no és l’únic dia que es recorda i commemora la Sacro-Magna Constitució del 1978, a l’hemicicle espanyol, aquesta llei sagrada ressona cada dia, com ressonaven abans els “principios fundamentales del movimiento nacional”.
Les constitucions estan determinades pel moment i les circumstàncies que les varen fer néixer. Avui, gairebé 40 anys després, la Constitució Espanyola ens recorda un cop i un altre “la España una y indivisible”, un text elaborat tres anys després de la mort del Dictador, en un ambient militaritzat i enrarit que respon única i exclusivament als interessos d’uns i a les interpretacions dels mateixos.
Les catalanes i els catalans tenim davant un Estat, l’espanyol, que ens va a la contra i una Constitució rància i caduca, que vulnera reiteradament allò que decideix el Parlament català a través de les seves competències i de la seva legitimitat.
Des del 2010, el Tribunal Constitucional, que és l’òrgan jurisdiccional responsable, principalment, de fer efectiu el compliment de la constitució, ha suspès 24 lleis catalanes, i ho ha fet, sobretot les últimes, a una velocitat superior a la de la llum. La Llei sobre les superfícies comercials, la Llei que prohibeix la tècnica del fracking, la Llei que impedia a les elèctriques i als gasistes fer retallades durant l’hivern, la Llei dels governs locals, la Llei que feia referència als habitatges buits, la Llei d’igualtat entre homes i dones, la Llei de consultes...
És una evidència, doncs, que els magistrats del TC , en cap cas són juristes de formació sòlida i rigorosa amb l’encàrrec de fer complir la llei, sinó que el pas del temps ha anat deixant lloc a figures polèmiques i totalment partidistes, el braç armat del bipartidisme espanyol o del sistema de torn entre PP i PSOE, responent sempre als mateixos interessos.
De fet, immediatament després de la sentència de l’Estatut, entrava al TC Francisco Pérez de los Cobos, que al 2013 seria elegit president del tribunal. Aquest personatge havia estat militant del PP.
Aquesta és la radiografia d’aquest 6 de desembre de 2016, un dia on els catalans no tenim res a celebrar però sí molt a treballar; una foto finish que demostra que aquest Estat, que ens va a la contra, invoca una Llei retrògrada que compleix quan vol, que reforma, amb un pim pam, quan respon als seus interessos (recordem l’article 135, aquell que va permetre introduir a la Carta Magna el principi d’estabilitat financera per limitar el dèficit), que judicialitza la política mitjançant un tribunal tant partidista com amic i sobretot, un Estat que malauradament és de totes totes irreformable.
Tenim davant el repte de fer la nostra Constitució. Vivim doncs aquest procés constituent, no només com una oportunitat, sinó també com una necessitat per fer un país de ciutadans lliures i iguals.