Vivim en una comarca deprimida i amb pèrdua de població constant. Si bé és cert que els polítics i l’administració hi tenen feina a fer, també la gent del territori hi ha de jugar un paper important. Durant anys, hem invertit molts diners en educació i hem impulsat els nostres joves a buscar nous horitzons pensant que fora trobarien un món millor. Avui tenim moltes cases buides i les terres ja són ermes. Qui diu cases, pot dir pisos, i qui diu terres, pot dir polígons industrials.

Fa anys, vaig veure la representació d’un conte sobre un tresors amagat que em va sorprendre i encara hi penso sovint. Crec que els contes, faules, rondalles... contenen uns valors amagats que sobreviuen al pas del temps i que, d’una manera o altra, es troben a totes les cultures. “El tresor amagat” n’és un exemple. Aquest relat es troba en els contes de Les mil i una nits, en la tradició castellana, catalana o portuguesa, entre altres. Més o menys, explicava el següent:
“En un poble llunyà, en una casa miserable entre camps erms, hi vivia un camperol. Vivia en la més trista misèria i passava els dies i les nits lamentant-se de la seva penúria i somiant. Somiava que, al palau del rei, en un dels seus jardins i vora un pou, hi havia amagat un tresor. Cansat de la seva misèria, va agafar el farcell i va emprendre el camí de palau. Es va veure embolicat en una baralla i el van empresonar. Quan el van portar davant el rei per jutjar-lo, el rei li preguntà què hi feia en aquelles terres tant allunyades de la seva llar. El camperol va respondre que anava a fer realitat el seu somni i fil per randa el va explicar. En escoltar el relat del camperol, el rei es va posar a riure i se’n va burlar. Li va dir que no s’havia de fer cas de somnis absurds. El rei li va dir que ell també tenia un somni que es repetia. Somiava que en un poblat llunyà, en les terres ermes d’una casa miserable, hi havia un tresor amagat i no havia anat mai a cercar-lo. Dit això, el va deixar lliure dient-li que tornés a casa i es deixés de falses quimeres. 

La descripció de les terres es corresponia a les del camperol. Aquest va creure que s’havia equivocat de somni i el de veritat era el somni del rei. Va arribar a casa seva i va començar a cavar la terra i a apartar les pedres, buscant el tresor anhelat. Passat un temps i veient que no el trobava, va aixecar el cap del terra i va veure que els arbres florien, la terra erma començava a donar fruits extraordinaris i les parets dels camps s’havien transformat. Va ser llavors que es va adonar quin era realment el tresor que no havia sabut trobar fins aquell moment”

Quan passejo per la nostra comarca, penso que tenim massa terra erma i un munt de tresors amagats que ens cal saber trobar. Necessitem l’emprenedoria, la força, la il·lusió i l’energia dels nostres joves, que massa sovint marxen cercant un somni. Necessitem polítiques que serveixin per redistribuir la població del territori i millorar la qualitat de vida dels qui viuen amuntegats a ciutat i dels que volen viure fora de ciutat. Necessitem la generositat i la saviesa dels més grans per transmetre i recuperar valors que han estat els que ens han fet avançar en les dificultats. I, sobretot, necessitem creure en els tresors que tenim amagats i que només trobarem amb les eines de l’esforç, el treball, la perseverança i tots aquells valors que han perdurat en el temps, però que avui no estan massa de moda.