Davant d’un buit sento ofeg. Darrerament vaig cada dia a l’hospital, hi tinc una tieta ingressada. El dia de Reis es va morir la senyora de l’habitació del davant. Tenia 90 anys. Era de Sant Pau. Podrem omplir el buit de la seva saviesa popular? No hem de permetre que desaparegui. Davant de la mort d’altri, sento molta soledat i m’empetiteixo i penso que no se’n pot anar del tot aquest alè ple d’història de vida personal i col·lectiva. Com peces d’un puzle ens col·loquem i ens recol·loquen i a mida que avancem hauríem de créixer en saviesa i sentit comú. No sempre és així: les guerres no s’aturen. Cadascú de nosaltres, però som una mica fruit del nostre temps. Gràcies a la crisis del petroli jo vaig anar a estudiar BUP. Era més difícil entrar a les fàbriques i a casa volien que treballés a la SOPAL o a Can Casals. El buit de la crisi per mi va ser una sort. Vaig poder provar sort en els estudis. Vaig anar a la Universitat, vaig tornar i treballo a la Comarca d’Osona igual que el meu fill i el meu company, l’altre fill encara estudia a l’Institut. Sabeu de quin buit us estic parlant? Al Ripollès hi ha molt poca feina. Aquest buit em crea impotència. Se’m ressequen les paraules. Em passejo per la vila, capital de comarca, i m’entristeixo. Li hem rentat la cara, però no és pas més bonica perquè hi ha buits, buits de vida. D’indústria n’hi ha poca, el sector serveis no acaba de sortir-se’n i el sector primari va fent la viu-viu. I em pregunto, políticament hi ha projecte? Veig que anem enrere. Crisi al Consell Comarcal. Poca varietat en els colors polítics. Tot i així el jovent és entusiasta. Els que treballen lluny es troben el cap de setmana als casals que han nascut al poble: la Metxa i el local que hi ha davant del Teatre Comtal fan caliu, però dins d’un mercat que decreix. Els buits de parades també fan mal perquè no inciten a la compra. Es paradistes es queixen i pleguen. Els que poden van a Vic. Ho ha provat i venen més. La solució tampoc vol dir crear nous polígons industrials. Senyors polítics això forma part de la vella política. Tenim pràcticament totes les planes fetes malbé i no ha servit per res. Estem perdent la identitat? Tindrem capacitat per reinventar-nos?. Hi ha buits molt importants, a Ripoll ja no tenim llibreria. Hi ha comerços on s’hi venen llibres, però no són únicament llibreries. I segurament que trobaríem altres buits. Hi havia diverses rellotgeries i ara només en queda 1 que comparteix la venda de joies amb un altre comerç. Els propietaris dels comerços estan tristos. On és l’alè de la nostra història individual i col·lectiva? En podem fer reviure l’esperit adaptant-lo al nostre temps? Cada dia sobrem més gent a les feines, ho tenim present? A banda de canvis estructurals que des de més amunt s’han d’anar tenint en compte: renda bàsica? Horari laboral de 35 hores? Etc , a la Capital de Comarca del Ripollès hi falta vida. On és el bullit del carrer Sant Pere, de la Plaça dels Porcs, de la Plaça Sant Eudald, de la Plaça gran ,del carrer de les Vinyes, del carrer Batet, del carrer dels Valls quan hi havia el tragi de Can Sidret, de Can Noguera, de Can Gayolà, de Can Vives, de Can Clerc, de Ca la Ieta, de Ca la Càndida, de Cal Seco, de Can Ballana, de Ca La Matilde, de Ca La Bou, de Ca La Victòria, de Ca la Romalda, de Can Rellama, de Can Momutombo, de cal Cornetí, de Cal Aurich, de Can Negrillo, de Can Rojo, de cal Roga, de Can 95, de Can Pequinyins, de Can Pere Ribes...i d’en Puertorico, i de la pastisseria Núria, i de la Carbonera, Can Sombra... Més enllà dels supermercats sabrem renovar el nostre alè de vida?