Molts de nosaltres, després d’un hivern 2015/2016 dominat pel Niño i valors anòmals de temperatura i absència gairebé total de precipitacions, ja no recordàvem el que és la neu abundant i el fred una mica viu. Aquest gener, dominats per la Niña, se li ha donat la volta a la truita. L’estadística climàtica ens diu que, als observatoris de la comarca, el mes de l’any amb menys precipitació és el gener. El mes amb més precipitació, és el juny. Per tant, esperar grans nevades aquest mes, estadísticament parlant, és ben difícil. 

Fa no gaire dies però, la neu queia amb ganes a cotes altes i amb gruix molt més moderat a les valls. Uns 8 a 12 centímetres, suficients per alterar la vida diària. En el cas de Ripoll, feia 10 anys que no queia un gruix semblant. Algunes persones pensen que, amb el canvi climàtic o escalfament global, ja no hi haurà grans nevades. Això no és cert! Anem a explicar-ho. 

L’escalfament global, absolutament incontestable des del punt de vista científic, ja ha fet pujar la temperatura a Catalunya en els darrers 100 anys, una mica més d’1 grau centígrad de mitjana. Això vol dir que, cada cop neva a cotes més altes i, per tant, ho fa amb menys freqüència a cotes més baixes. Les precipitacions, si mirem els darrers 100 anys, han disminuït lleugerament, al voltant d’un 5%, i han augmentat en irregularitat. Cada cop plou o neva, més mal repartit al llarg de l’any i es concentra en menys dies. Plou o neva de més mal aprofitar. Ara bé, amb més temperatura, les pertorbacions tenen més aliment, més energia i això significa que, si es donen les condicions idònies un determinat dia, podem tenir nevades, més abundants que les que es puguin haver enregistrat en les últimes dècades. Això sí, també, fruit de dies més càlids, menys presents durant molts dies seguits. 

Ja veieu que això del temps i el canvi climàtic és ben complicat i no pas fàcil de satisfer a tothom.