En qualsevol comunitat o societat moderna hi ha d’haver una base mínima que en permeti el seu funcionament de manera eficient i fluida. Aquesta base ha de ser el respecte. En el moment que el respecte es trenca i no es troba per enlloc, la societat o la comunitat deixa de ser per passar a ser una mena de circ.

En els nostres temps del respecte en podem dir capacitat de diàleg i d’aquesta capacitat en podem dir democràcia. En conseqüència, quan s’actua contra la democràcia s’està actuant contra el respecte i, per tant, contra la societat o comunitat; quan un individu és atacat o se li ataca la seva base, tenim un problema. Però quan no s’ataca només a un, ni a dos, ni a tres sinó a tota una comunitat o societat, se’n pot dir colonització. I aquí és on ens trobem.

El passat dilluns, 6 febrer del 2017, va començar el judici contra el President Mas, la Vicepresidenta Ortega i la Consellera Rigau. Un judici que no només jutja, sempre parlant sota el vocabulari i el lèxic constitucional de l’Estat espanyol, sinó que jutja a tota una societat de més de 7 milions d’habitants. El judici polític al qual estem sotmesos no és res més que un acte de la metròpoli que veu que els seus poders colonials se’ls escapen de les mans.

El 9 de novembre de 2014 molts vam creure en la necessitat de deixar de ser colònia per passar a ser propietat de nosaltres. Aquell dia vam perdre la por. I la vam perdre perquè ells, el govern de l’Estat, feia massa temps que ens havia perdut el respecte que, dit d’una altra manera, com apuntàvem abans, ens havia negat la democràcia.