El que no ens mati ens farà més forts
Des de fa més de 300 anys, l’estat espanyol en les seves diferents formes de governs i sistemes polítics, sigui en la monarquia més absolutista fins a la república més d’esquerres, ha tingut un gravíssim problema que, a hores d’ara i després de tan temps, encara no ha estat capaç de solucionar: el mal anomenat PROBLEMA CATALÁN.
Un “problema” que des del primer dia, l’estat espanyol l’ha volgut solucionar aplicant la força de les armes, la imposició, la submissió i la coacció. Podríem repesar les pàgines de la nostra història i ens faríem creus de tots els episodis macabres que ha protagonitzat l’estat espanyol en contra el poble de Catalunya. Ens han assassinat, extorsionat, robat, espoliat, empresonat, torturat, vexat, bombardejat, represaliat, reprimit les llibertats més essencials, obligats a exiliar-nos, i no acabaríem mai. Malgrat els innumerables intents per part seva de fer-nos desaparèixer de la faç de la Terra, el poble català encara esta aquí. Més fort, més lluitador, més unit, més combatiu, i més mobilitzat que mai a les portes d’una República Catalana lliure i democràtica. Ens han volgut “matar”, però ens han fet més forts.
Salvant els temps i les distàncies, aquets mateixos termes es podrien aplicar en l’actualitat. Ara no ens poden matar físicament, malgrat que algun tarat mental se’n mori de ganes, però és ben cert que els fets succeïts darrerament i els que vindran properament, ens poden donar una visió molt semblant.
Si agafem com a referència els darrers cinc anys, podrem veure clarament com ha avançat el sobiranisme a Catalunya en molts aspectes: hem passat de tenir un Estatut retallat pel TC a tenir un Parlament amb majoria independentista, per no dir l’evolució mediàtica i el ressò internacional que està tenint el procés, mentre a Madrid encara estan com el primer dia. Atrinxerats en la “ley i la Constitución”.
Però el més significatiu són les reaccions de determinats polítics i mitjans de comunicació de la “caverna” en el que fa referència a l’evolució del procés. Sense anar més lluny, quan el sr. Carles Puigdemont, el sr. Rül Romeva i el sr. Oriol Junqueras van anar a Brussel·les, els mitjans i polítics espanyols van intentar desacreditar la conferència dient que es podria fer en una cafeteria. Malgrat això, es van espavilar a pressionar als dirigents i màximes autoritats de la UE perquè no hi assistissin, el resultat tots els sabem. Una sala de 350 places plena de gom a gom i amb gent dreta.
Un altre clar exemple el vàrem veure el passat 6 de febrer a les portes del TSJC. Un judici polític amb tres persones encausades pel sol fet de deixar que la gent pogués expressar una opinió dins una urna de cartró. Com a resultat, més de 40.000 persones al carrer a les 8 del matí amb un fred i vent que glaçava, però una vegada més, el poble català va demostrar la seva fortalesa. I és precisament això el que més els cou per dins i els fot una ràbia que els aixeca del terra. I, també cal dir-ho, el ressò internacional que ha tingut.
Per això: la cosa no s’ha acabat aquí, ens els propers dies i mesos, veurem i sentirem expressions de menyspreu, insults, amenaces, intents de coacció, precintes, en definitiva: fer-nos por. Però ja no tenim por, perquè de tan mal que ens han fet, ens hem tornat més forts, i per molt que ens vulguin precintar les urnes o per molt que ens vulguin insultar i amenaçar, nosaltres restarem ferms al peu del canó i cada vegada més, i més forts.
Un “problema” que des del primer dia, l’estat espanyol l’ha volgut solucionar aplicant la força de les armes, la imposició, la submissió i la coacció. Podríem repesar les pàgines de la nostra història i ens faríem creus de tots els episodis macabres que ha protagonitzat l’estat espanyol en contra el poble de Catalunya. Ens han assassinat, extorsionat, robat, espoliat, empresonat, torturat, vexat, bombardejat, represaliat, reprimit les llibertats més essencials, obligats a exiliar-nos, i no acabaríem mai. Malgrat els innumerables intents per part seva de fer-nos desaparèixer de la faç de la Terra, el poble català encara esta aquí. Més fort, més lluitador, més unit, més combatiu, i més mobilitzat que mai a les portes d’una República Catalana lliure i democràtica. Ens han volgut “matar”, però ens han fet més forts.
Salvant els temps i les distàncies, aquets mateixos termes es podrien aplicar en l’actualitat. Ara no ens poden matar físicament, malgrat que algun tarat mental se’n mori de ganes, però és ben cert que els fets succeïts darrerament i els que vindran properament, ens poden donar una visió molt semblant.
Si agafem com a referència els darrers cinc anys, podrem veure clarament com ha avançat el sobiranisme a Catalunya en molts aspectes: hem passat de tenir un Estatut retallat pel TC a tenir un Parlament amb majoria independentista, per no dir l’evolució mediàtica i el ressò internacional que està tenint el procés, mentre a Madrid encara estan com el primer dia. Atrinxerats en la “ley i la Constitución”.
Però el més significatiu són les reaccions de determinats polítics i mitjans de comunicació de la “caverna” en el que fa referència a l’evolució del procés. Sense anar més lluny, quan el sr. Carles Puigdemont, el sr. Rül Romeva i el sr. Oriol Junqueras van anar a Brussel·les, els mitjans i polítics espanyols van intentar desacreditar la conferència dient que es podria fer en una cafeteria. Malgrat això, es van espavilar a pressionar als dirigents i màximes autoritats de la UE perquè no hi assistissin, el resultat tots els sabem. Una sala de 350 places plena de gom a gom i amb gent dreta.
Un altre clar exemple el vàrem veure el passat 6 de febrer a les portes del TSJC. Un judici polític amb tres persones encausades pel sol fet de deixar que la gent pogués expressar una opinió dins una urna de cartró. Com a resultat, més de 40.000 persones al carrer a les 8 del matí amb un fred i vent que glaçava, però una vegada més, el poble català va demostrar la seva fortalesa. I és precisament això el que més els cou per dins i els fot una ràbia que els aixeca del terra. I, també cal dir-ho, el ressò internacional que ha tingut.
Per això: la cosa no s’ha acabat aquí, ens els propers dies i mesos, veurem i sentirem expressions de menyspreu, insults, amenaces, intents de coacció, precintes, en definitiva: fer-nos por. Però ja no tenim por, perquè de tan mal que ens han fet, ens hem tornat més forts, i per molt que ens vulguin precintar les urnes o per molt que ens vulguin insultar i amenaçar, nosaltres restarem ferms al peu del canó i cada vegada més, i més forts.