Love democracy. Aquest és el lema que el dilluns 6 de febrer es podia llegir en la pancarta situada just sota l’Arc de Triomf del Passeig Lluís Companys de Barcelona per acompanyar el president Mas, la Joana Ortega i la Irene Rigau en l’inici del judici pel 9N. Mentrestant – i gairebé faria riure si no fos que tot plegat és massa seriós - el vent li feia una mala passada a la bandera espanyola de la seu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que va desaparèixer per uns instants.

Love democracy. Sí. Nosaltres estimem la democràcia. Ens la creiem. Per això volem el referèndum. Som una Nació i volem decidir. Volem votar i volem que ho pugui fer tothom, els partidaris que Catalunya sigui un nou estat i els que no ho són. Perquè això és la Democràcia.

I també per això, a la vista de tot plegat, no em puc estar de preguntar-me si a les institucions espanyoles els fa por la democràcia. O potser el que els fa por és perdre determinats statu quo, poder i posicionament que oligopolis i famílies han mantingut i mantenen en tots els camps i sectors.

I dol, i molt, que des d’aquestes institucions espanyoles que es vanten de treballar pel diàleg, i des dels partits espanyolistes, i també des de l’aparell mediàtic que els és afí, es treballi en veritat per desacreditar l’eina més gran i poderosa del sobiranisme: la mobilització esplèndida i cívica de la gent i, sobretot, la seva transversalitat. Crec sincerament que això els desmunta i els indueix a actuacions maldestres i a fer afirmacions absolutament fora de lloc i mancades de respecte.

El dilluns jo no vaig anar a cap romería, ni vaig representar cap numeret, ni vaig pretendre intimidar ningú ... Vaig participar en una mobilització extraordinària per la dignitat d’un poble. Perquè jo també em sento jutjat. Perquè el que estan fent – arran de la querella del Fiscal General de l’Estat malgrat l’informe dels nou fiscals del TSJC que no veien cap indici de delicte en l’organització i celebració del procés participatiu - és jutjar cada una de les persones que hi havia darrere els més de dos milions tres-cents mil vots del 9N. A totes les persones, independentment del vot que varen dipositar en les urnes de cartró. Aquelles urnes que primer feien riure a les institucions espanyoles i que després els van tòrcer el gest en un rictus rabiüt del qual ja no s’han pogut desprendre.

Jo no tinc por a la Democràcia. I reitero el meu compromís pel referèndum. I com jo, molts d’altres. 

Segons diferents estudis demoscòpics, gairebé un 80% dels catalans volem participar en un referèndum com a millor eina per determinar com volem la Catalunya del futur. Per això defenso que el Pacte Nacional pel Referèndum - exemple aquest sí de diàleg - pugui fer la feina que s’ha proposat. I que ho pugui fer sense pausa però també sense que la cotilla d’una data pugui malmetre res. Perquè amb majoria social, unitat política i mobilització ciutadana, el nostre objectiu és a l’abast. 

És qüestió de dignitat. Es tracta de Democràcia.