En la meva intervenció de l’entrega de premis líders 2016 vaig fer una menció especial a la necessitat que tenim de potenciar la indústria i de promoure la captació de nova indústria a la nostra comarca, com a mitjà de creació de riquesa i de feina (que és la millor manera de compartir entre tots aquesta riquesa).

A diferència d’algú a qui el Ripollès dels anys cinquanta i seixanta li porta records grisos, de contaminació i de tristor social, jo he de dir que a mi, el que em porten els meus records d’aquests anys són de molta vida activa als carrers (al carrer Sant Pere de Ripoll no s’hi cabia, de jovent amunt i avall, a partir de les vuit del vespre), d’uns comerços vius i actius arreu de la comarca i amb un nivell d’activitat que ja voldríem avui, d’una gentada imponent anant amb la carmanyola, a peu i amb bici, per la carretera de Sant Joan (jo he viscut a Ripoll sempre) a treballar, amb una remor pròpia de l’alegria de viure, de tenir feina i de la seguretat de mantenir la feina per molt temps.

I a diferència d’algú que triaria un Ripollès més petit, que visqui només de la natura i de l’entorn, encara que només en puguin viure uns quants i els altres hàgim de marxar, jo voldria un Ripollès viu i actiu que permeti oferir oportunitats laborals als nostres joves (i també als no tan joves) de tots els nivells de qualificació, i també als més preparats, perquè puguin tornar i establir-se dignament “a casa”, potenciant la roda virtuosa de l’intercanvi comercial i econòmic que és la base de la prosperitat.

I evidentment que això cal fer-ho amb un escrupolós respecte per a la natura i per a l’entorn, que són un actiu diferenciador de la nostra comarca i que ens aporten oportunitats econòmiques molt importants avui (el sector primari, el turisme, la restauració, els esports de muntanya, el lleure, ...), però necessitem recuperar una activitat industrial que, conscient d’això, generi valor afegit amb la seva activitat i llocs de treball per a recuperar el nostre nivell de població (reduït de manera preocupant els darrers anys) i amb ell la vida activa de la nostra comarca.

I això, també sóc ben conscient que no serà gens senzill perquè els territoris competim per aquesta prosperitat i els territoris propers estan ben preparats i prou ben posicionats per constituir una potent competència territorial. Els territoris propers (a cinquanta quilòmetres més prop de l’àrea metropolitana que nosaltres) ho tenen tot a punt per captar qualsevol oportunitat industrial i de negoci que se’ls hi presenti.
És per això que ens caldrà estar ben amatents, ben equipats i a punt, per aprofitar totes i cadascuna de les oportunitats que es puguin presentar, que no seran gaires. Ho hem de tenir a punt, amb el valor afegit d’uns equipaments harmonitzats (aquesta és la paraula: harmonitzats) amb l’entorn, amb un entorn privilegiat que estimem i que valorem com a element diferenciador i que ens potencia perquè ens aporta un fet diferencial no incorporable per als nostres competidors.

Aquesta és la meva proposta i treballaré amb convicció perquè aquesta meva comarca trobi el camí de l’harmonia entre l’entorn que ens privilegia i la necessària prosperitat econòmica que necessitem per a tenir futur.