La Ruta del Ferro i cooperació al Ripollès
Pere Jordi Piella
Membre de la plataforma El Ripollès Existeix
La reutilització de la via fèrria entre Ripoll i Sant Joan de les Abadesses -avui denominada Ruta del Ferro- fou una idea original dels arquitectes Pere Solà i Antoni Puig. La cooperació entre els ajuntaments de Ripoll, Sant Joan de les Abadesses i Ogassa, a més del municipi francès d’Els Banys d’Arles (Amélie les Bains), va fer possible la seva materialització. Aquesta actuació s’ha convertit en un actiu important del Ripollès. Si els municipis implicats, enlloc de apostar per la cooperació, s’haguessin limitat a considerar només el que es trobava dins el seu terme municipal, existiria avui la Ruta del Ferro?
Tot va començar l’any 1989 quan el MOPU va premiar als arquitectes esmentats per una investigació sobre com es podien reutilitzar més de 5000km de vies fèrries en desús a Espanya. El treball posava com a exemple la reutilització del FC Ripoll – Sant Joan de les Abadesses. L’Ajuntament de Ripoll, l’any 1990, va fer seva aquesta idea. Les dificultats del projecte eren importants, a més de les econòmiques, n’hi havia d’administratives com, entre d’altres, que el Ministerio de Defensa considerava aquest FC com d’interès estratègic. L’any 1991, RENFE va cedir, primer a l’ajuntament de Ripoll i més tard al de Sant Joan de les Abadesses, el ramal de l’antic ferrocarril. Per al finançament del projecte, un camí era el programa Interreg (de la Unió Europea). Aquest obligava a una cooperació amb municipis o comarques frontereres; aquesta es va acordar amb el municipi francès d’Els Banys d’Arles, (al Vallespir). Tenir aquest ajuntament com a soci aportava un avantatge, perquè Jacqueline Alduy, la seva alcaldessa, tenia bones relacions per vincles familiars amb París i Brussel·les. Al buscar trets comuns entre el Vallespir i el Ripollès la Farga Catalana i la metal·lúrgia del ferro es trobaven en l’ideari col·lectiu de les dues comarques. D’aquí prové el nom de Ruta del Ferro.
Interreg donà els seus fruits l’any 1992 amb una subvenció de 42 milions de pessetes. El programa Vias Verdes, creat l’any 1993 pel Ministerio de Medio Ambiente, es va veure com una oportunitat per poder finançar la totalitat del projecte. Mentrestant continuaven les gestions administratives. Es van celebrar les eleccions municipals de 1996; aquestes portaren canvis en els governs de Ripoll i Sant Joan de les Abadesses. No obsta això, va continuar la cooperació entre els dos municipis per portar a bon port el projecte. La subvenció del programa Vias Verdes va ser determinant per a poder escometre la totalitat del projecte, l’any 1997. La inauguració oficial es va fer l’any 1999.
La cooperació al Ripollès no té, actualment, bona salut. Les crisis a Ripollès Desenvolupament i per la recollida de les escombraries en són una mostra. També, que cada poble vulgui tenir el seu polígon industrial és un altre exponent. Quan diàriament moltes persones de la comarca s’han de desplaçar desenes de quilòmetres per a poder treballar, hi ha alguna diferencia que el sòl industrial es trobi a Ripoll, Sant Joan, Campdevànol, Camprodon o Ribes de Freser?
Tot va començar l’any 1989 quan el MOPU va premiar als arquitectes esmentats per una investigació sobre com es podien reutilitzar més de 5000km de vies fèrries en desús a Espanya. El treball posava com a exemple la reutilització del FC Ripoll – Sant Joan de les Abadesses. L’Ajuntament de Ripoll, l’any 1990, va fer seva aquesta idea. Les dificultats del projecte eren importants, a més de les econòmiques, n’hi havia d’administratives com, entre d’altres, que el Ministerio de Defensa considerava aquest FC com d’interès estratègic. L’any 1991, RENFE va cedir, primer a l’ajuntament de Ripoll i més tard al de Sant Joan de les Abadesses, el ramal de l’antic ferrocarril. Per al finançament del projecte, un camí era el programa Interreg (de la Unió Europea). Aquest obligava a una cooperació amb municipis o comarques frontereres; aquesta es va acordar amb el municipi francès d’Els Banys d’Arles, (al Vallespir). Tenir aquest ajuntament com a soci aportava un avantatge, perquè Jacqueline Alduy, la seva alcaldessa, tenia bones relacions per vincles familiars amb París i Brussel·les. Al buscar trets comuns entre el Vallespir i el Ripollès la Farga Catalana i la metal·lúrgia del ferro es trobaven en l’ideari col·lectiu de les dues comarques. D’aquí prové el nom de Ruta del Ferro.
Interreg donà els seus fruits l’any 1992 amb una subvenció de 42 milions de pessetes. El programa Vias Verdes, creat l’any 1993 pel Ministerio de Medio Ambiente, es va veure com una oportunitat per poder finançar la totalitat del projecte. Mentrestant continuaven les gestions administratives. Es van celebrar les eleccions municipals de 1996; aquestes portaren canvis en els governs de Ripoll i Sant Joan de les Abadesses. No obsta això, va continuar la cooperació entre els dos municipis per portar a bon port el projecte. La subvenció del programa Vias Verdes va ser determinant per a poder escometre la totalitat del projecte, l’any 1997. La inauguració oficial es va fer l’any 1999.
La cooperació al Ripollès no té, actualment, bona salut. Les crisis a Ripollès Desenvolupament i per la recollida de les escombraries en són una mostra. També, que cada poble vulgui tenir el seu polígon industrial és un altre exponent. Quan diàriament moltes persones de la comarca s’han de desplaçar desenes de quilòmetres per a poder treballar, hi ha alguna diferencia que el sòl industrial es trobi a Ripoll, Sant Joan, Campdevànol, Camprodon o Ribes de Freser?