La gran Gallejada
“Fer el gall, l’important, parlant o obrant amb ostentació de poder, amb orgull”. Aquesta és, segons el DIEC la definició del verb “gallejar”. Durant el darrer ple de Ripoll en vam veure un exemple pràctic per part de l’equip de govern de CiU.
Amb diferents suports, s’acabaven d’aprovar el Reglament de Participació i una moció de suport al “referèndum o referèndum” i arribava el moment de debatre i votar si se sotmet a consulta popular el polígon de la carretera de les Llosses. I en un exercici d’espectacular cinisme, després de les votacions anteriors, CiU va passar el rodet. Segons l’alcalde i alguns regidors convergents, la majoria absolutíssima que els ripollesos els van atorgar portava implícit el suport a la reconversió de la recta de les Llosses.
El projecte que se’ns va presentar al principi era un monstre que ocupava gairebé tot el costat nord de la carretera. Partits i entitats ecologistes hi vam mostrar el nostre rebuig. Mitjançant assessorament, negociació i una mica de la mà esquerra que a vegades tant falta, el projecte es va anar modificant i ja no s’hi assembla gaire, cert. Però segueix sense agradar-me especialment. Potser valdria la pena explorar altres possibilitats com que l’Incasòl comprés Can Casals abans de requalificar més sòl. I encara ningú m’ha respost la pregunta que vaig plantejar a la comissió durant la primera reunió: qui ens garanteix que no s’especularà amb el preu d’aquest sòl el dia que alguna empresa s’hi interessi? Aquesta és una realitat amb la qual ja ens trobem ara, tant amb sòl com amb naus, i és una de les principals justificacions de CiU per tirar endavant el projecte. El meu dubte, més que raonable vistos els precedents, segueix sense resposta.
Una consulta popular hauria estat l’ocasió perfecta per treure la feina feta al carrer, per debatre-la, perquè tots poguéssim parlar amb coneixement de causa, tant detractors del polígon com vilatans que hi estiguin a favor, que de ben segur també n’hi ha. Mai és sobrer informar, debatre i votar. Però l’equip de govern ha matat aquesta possibilitat. Imagino que amb una mica de por d’haver de passar de treure pit pels 11 regidors a haver d’amagar el cap sota l’ala.
Amb diferents suports, s’acabaven d’aprovar el Reglament de Participació i una moció de suport al “referèndum o referèndum” i arribava el moment de debatre i votar si se sotmet a consulta popular el polígon de la carretera de les Llosses. I en un exercici d’espectacular cinisme, després de les votacions anteriors, CiU va passar el rodet. Segons l’alcalde i alguns regidors convergents, la majoria absolutíssima que els ripollesos els van atorgar portava implícit el suport a la reconversió de la recta de les Llosses.
El projecte que se’ns va presentar al principi era un monstre que ocupava gairebé tot el costat nord de la carretera. Partits i entitats ecologistes hi vam mostrar el nostre rebuig. Mitjançant assessorament, negociació i una mica de la mà esquerra que a vegades tant falta, el projecte es va anar modificant i ja no s’hi assembla gaire, cert. Però segueix sense agradar-me especialment. Potser valdria la pena explorar altres possibilitats com que l’Incasòl comprés Can Casals abans de requalificar més sòl. I encara ningú m’ha respost la pregunta que vaig plantejar a la comissió durant la primera reunió: qui ens garanteix que no s’especularà amb el preu d’aquest sòl el dia que alguna empresa s’hi interessi? Aquesta és una realitat amb la qual ja ens trobem ara, tant amb sòl com amb naus, i és una de les principals justificacions de CiU per tirar endavant el projecte. El meu dubte, més que raonable vistos els precedents, segueix sense resposta.
Una consulta popular hauria estat l’ocasió perfecta per treure la feina feta al carrer, per debatre-la, perquè tots poguéssim parlar amb coneixement de causa, tant detractors del polígon com vilatans que hi estiguin a favor, que de ben segur també n’hi ha. Mai és sobrer informar, debatre i votar. Però l’equip de govern ha matat aquesta possibilitat. Imagino que amb una mica de por d’haver de passar de treure pit pels 11 regidors a haver d’amagar el cap sota l’ala.