Per fer una truita cal trencar els ous
Atenent l’amable invitació que m’han fet des del setmanari EL RIPOLLÈS, m’enfronto amb un full en blanc per tractar de transmetre els lectors d’aquest setmanari alguna idea que pugui ser del seu interès, i ves per on resulta que avui és el DIA INTERNACIONAL DE LA DONA, en ocasions diuen “de la dona treballadora”, personalment crec que l’afegitó s’escau. Ja tenim tema!
Les Nacions Unides (ONU), va decretar que l’any de 1975, se celebrés l’Any Internacional de la Dona, dintre d’aquesta celebració es decidí de dedicar-hi una jornada especial i aquesta fou el dia 8 de març d’aquell any. LA DONA, era el centre d’atenció perquè, respecte dels homes la seva situació era, i encara ho és avui, marcadament discriminada. És bo doncs, que dediquem un dia a reflexionar sobre les discriminacions, sobre TOTES les discriminacions, i si pot ser, dediquem-hi més d’un dia.
De vegades allò que ens és més usual és del que més en desconeixem el seu origen. No sempre però, en moltes ocasions és així. Vegem sinó, quantes vegades hem parlat tots nosaltres de les 40 hores setmanals, i hem burxat per baixar fins a les 35. Poc recordem les jornades de 10 i 12, i fins a 16 hores que feien els nostres avis. No va ser fis el 1919, arran de la vaga de “La Canadenca” que el govern d’Espanya va decretar la jornada de 8 hores, que en la majoria dels casos, i fins no massa anys calia complementar fent “hores extres”.
Un altre exemple podria ser el dret a votar de les dones. Una mostra. França, bressol de la REVOLUCIÓ, amb allò de Llibertat, Igualtat i Fraternitat, quan les gents Paris assaltaven el Palau de Versalles demanant menjar, les dones, aleshores, ja demanaven poder votar en els comitès locals. Doncs bé, a França el dret a vot dels homes arrenca en el 1848, i el de les dones NO SERÀ fins el 1944, NORANTA-SIS anys després.
Per aconseguir aquests DRETS, drets bàsics, elementals, no cal que m’hi entretingui ara, però fàcilment podeu pensar que hi va haver molt de patiment, i algunes, masses, vides es varen quedar pel camí. Com que estem en el Dia de la Dona, tan sols posaré un exemple. El dia 25 de març de 1911, a una empresa tèxtil de Nova York, on hi treballaven unes 500 persones, la majoria dones immigrats joves, el personal hi estava dins fent vaga per aconseguir millores laborals. S’hi va declarar un incendi… CASUALITAT! i… 142 dones hi van morir.
La LEGALITAT d’un determinat moment deia que s’havien de treballar 12 hores al dia durant SIS dies a la setmana.
La LEGALITAT d’un determinat moment deia que les DONES NO PODIEN votar.
I podríem posar més exemples però no cal. L’ànsia, el desig de LLIBETAT, ha anat FORÇANT LA LEGALITAT, fent-la més humana i més propera al poble a qui s’aplica.
Crec que ara estem en moment d’aquest, un punt crucial de la història de la nostra societat, en que cal FORÇAR LA LEGALITAT VIGENT per a poder avançar en la MILLORA SOCIAL del NOSTRE POBLE.
Senyores, Feliç Diada.
Les Nacions Unides (ONU), va decretar que l’any de 1975, se celebrés l’Any Internacional de la Dona, dintre d’aquesta celebració es decidí de dedicar-hi una jornada especial i aquesta fou el dia 8 de març d’aquell any. LA DONA, era el centre d’atenció perquè, respecte dels homes la seva situació era, i encara ho és avui, marcadament discriminada. És bo doncs, que dediquem un dia a reflexionar sobre les discriminacions, sobre TOTES les discriminacions, i si pot ser, dediquem-hi més d’un dia.
De vegades allò que ens és més usual és del que més en desconeixem el seu origen. No sempre però, en moltes ocasions és així. Vegem sinó, quantes vegades hem parlat tots nosaltres de les 40 hores setmanals, i hem burxat per baixar fins a les 35. Poc recordem les jornades de 10 i 12, i fins a 16 hores que feien els nostres avis. No va ser fis el 1919, arran de la vaga de “La Canadenca” que el govern d’Espanya va decretar la jornada de 8 hores, que en la majoria dels casos, i fins no massa anys calia complementar fent “hores extres”.
Un altre exemple podria ser el dret a votar de les dones. Una mostra. França, bressol de la REVOLUCIÓ, amb allò de Llibertat, Igualtat i Fraternitat, quan les gents Paris assaltaven el Palau de Versalles demanant menjar, les dones, aleshores, ja demanaven poder votar en els comitès locals. Doncs bé, a França el dret a vot dels homes arrenca en el 1848, i el de les dones NO SERÀ fins el 1944, NORANTA-SIS anys després.
Per aconseguir aquests DRETS, drets bàsics, elementals, no cal que m’hi entretingui ara, però fàcilment podeu pensar que hi va haver molt de patiment, i algunes, masses, vides es varen quedar pel camí. Com que estem en el Dia de la Dona, tan sols posaré un exemple. El dia 25 de març de 1911, a una empresa tèxtil de Nova York, on hi treballaven unes 500 persones, la majoria dones immigrats joves, el personal hi estava dins fent vaga per aconseguir millores laborals. S’hi va declarar un incendi… CASUALITAT! i… 142 dones hi van morir.
La LEGALITAT d’un determinat moment deia que s’havien de treballar 12 hores al dia durant SIS dies a la setmana.
La LEGALITAT d’un determinat moment deia que les DONES NO PODIEN votar.
I podríem posar més exemples però no cal. L’ànsia, el desig de LLIBETAT, ha anat FORÇANT LA LEGALITAT, fent-la més humana i més propera al poble a qui s’aplica.
Crec que ara estem en moment d’aquest, un punt crucial de la història de la nostra societat, en que cal FORÇAR LA LEGALITAT VIGENT per a poder avançar en la MILLORA SOCIAL del NOSTRE POBLE.
Senyores, Feliç Diada.