On està la igualtat?

Acabem de passar el 8 de març, dia internacional de la dona, on des dels mitjans de comunicació, governs de tota mena i colors polítics diferents, ens han llançat un allau de dates on ens demostren que a pesar dels esforços de molts, encara estem lluny de la igualtat de gènere. Fins i tot algunes dades ens parlen d’un retrocés en alguns aspectes negatius en aquest camí cap a la igualtat entre homes i dones. 

Segons el Govern de la Generalitat, la bretxa salarial entre homes i dones de mitjana, és d’un 26% menys en termes anuals, mentre que el 2008 era del 24%. Continua la diferència entre els càrrecs de responsabilitat entre homes i dones en les empreses i si no fos poc, la violència masclista segueix fent estralls a l’Europa del segle XXI. Per no parlar de la manca de drets de la dona a moltes parts de la resta del planeta. 

Cada any sentim que hem de seguir treballant per eradicar aquesta situació de menys preu i maltractament cap al món femení. Parlem de la millora que s’ha aconseguit en els últims 100 anys i recordem que ni tan sols les dones podien votar o havien de demanar permís a l’home per tenir un compte corrent, com moltes altres situacions intolerables que avui ens sorprenen i ens indignen. 

Segur que ningú té una vareta màgica per aconseguir revertir aquesta situació d’avui per demà, però fa temps que penso que totes les dones i homes que volem i treballem per una societat més justa i sense prejudicis de gènere, de raça, de classe o de inclinacions sexuals, hem de reflexionar per veure a on ens estem equivocant. Perquè segur que alguna cosa fem malament. Cada dia escolto a moltes dones i homes que els/les escandalitza aquestes dades i al mateix temps, poques persones creuen que elles formen part d’aquest problema. Tots som part d’aquesta societat i per tant tots som culpables que avui encara parlem de desigualtats en molts aspectes del nostre dia a dia. Si ens posem a pensar, no ens serà difícil cercar algú del nostre entorn que té la convicció que la màxima responsabilitat de l’educació i cura dels fills recau sobre la dona. O d’aquell que diu s’estima tant a la seva dona, que vol que visqui com una reina. Que ja treballarà ell i ella es quedi a casa. O la que delega la representació social al mascle perquè és el fort de la parella. O d’aquells que pensen que el que passa a la casa dels altres no va amb ell, i per tant, no ens hi hem de posar. 

Venim de segles de costums i aptituds que tenim tan arrelades que ens queda un camí molt llarg i una feina ingent a fer. Una d’aquestes costums tan arrelades de la nostra societat, són els valors i criteris que utilitzem a l’hora de triar els/las nostres/as, caps laborals, polítics o a les persones que deleguem perquè gestionin les nostres vides. La majoria de vegades triem aquestes persones sobre uns criteris basats en valors preconcebuts, sense donar-nos-en que inevitablement, acabaran prenent decisions que ens afectaran en tots els àmbits que ens envolten. Valorem la seva capacitació professional, els seus estudis cursats, la seva capacitat de dirigir, de manar, d’organitzar, etc. Per contra, deixem en segon terme la bondat, el respecte, l’empatia, la solidaritat, la tendresa, la capacitat d’escoltar i molts altres valors que ens agrada trobar en persones que ens envolten i estimem, com són amics, fills, parelles, companys, etc.

Potser si comencem a posar en valor aquestes capacitats per triar els/les nostres/as líders, juntament amb les habituals, ens adonarem que la posició de la dona en els càrrecs de responsabilitat començarà a créixer, sense la necessitat d’arribar al poder per actuar com els seus iguals de gènere masculí. Si ho aconseguim, en pocs anys veurem uns canvis reals a la nostre societat, i no perquè la dona haurà assumit més cotes de poder, sinó perquè les persones amb valors d’igualtat i respecte a la diferència, estaran liderant les nostres vides. Simplement el món s’omplirà de valors femenins, i molt probablement, la igualtat de gènere serà una realitat. I això no vol dir que tot serà de color de rosa.