Sí 8 de març “dia internacional de la dona treballadora”, dia en què es commemora la lluita que les dones han de realitzar dia rere dia per adquirir els mateixos drets que els homes en el mercat laboral.

Us heu preguntat si la vostra companya de feina, amb la mateixa antiguitat i tasques, cobra el mateix que vosaltres? Per què es qüestiona que una dona faci la seva feina dins l’horari laboral de forma estricta i no es quedi a parlar amb els companys passant el temps tranquil·lament? Sabeu perquè es pot fer més d’una cosa a l’hora? Realment el que queda tan bé en els discursos, està interioritzat?

Sí, dia rere dia hem de lluitar perquè se’ns consideri igual, tot i les frases fetes que aquest reconeixement està assolit. No podem oblidar que durant el segle XX es varen fer molts avenços quant a drets de la dona, però encara hi ha moltes coses per fer.

Us sembla que les preguntes fetes no tenen resposta? No, tenen resposta, però és més fàcil obviar-les i continuar com si el col·lectiu dona fos menor, falsejant la realitat.

És cert que les grans lluites s’han de commemorar, recordar, insistir per la seva consecució total, però preferiríem recordar i prou, però és precís, malgrat tot, insistir en aquest reconeixement.

Aquest és un tema pendent en tots els entorns, i en tots els àmbits, no és un tema del segle passat, és actual. Hi ha, encara, molta feina per fer.

No hi ha ningú que pugui dir que per ells no hi ha diferència, i que ells són els únics legitimats per reivindicar uns drets que ells mateixos distorsionen.

Aquesta és una lluita que hem de fer totes, però no us equivoqueu, és una lluita que s’ha de fer amb la consciència certa de tots i totes, que de forma contundent s’ha d’actuar segons es diu amb la paraula.