El procés va endavant tot i les sentències de comdemna dels jutges espanyols a Mas, Ortega i Rigau. Però tot i que pugui semblar que tot es troba dins l’embolcall de la justícía, hi ha un rerefons mol clar. El govern de Madrid té por a una persona i contra ell hi van tots els trets i acusacions: el president Mas. La figura de Mas, per la seva vàlua i lideratge, ha alterat el govern de Madrid que, tot i estar habituat a les iniciatives independentistes, mai havien estat tan inquiets fins que Artur Mas es va posar al front. Llavors, es va marcar un sol objectiu, Artur Mas. L’han investigat de tot i més fins a arribar al judici on, tot i que hi ha altres acusats, com s’ha pogut llegir a tots els diaris de Madrid, el president Mas era el gran culpable i que, només dos anys d’inhabilitació és molt popc perquè encara pot tornar a alterar la pau de la Unidad del Estado. 

També és cert que Mas és el líder i pal de paller del PDeCat, que és un partit que ocupa un espai, molt distant al qual té accés ERC, PSC i altres de centre que, per la seva tendència espanyolista, com PP i Ciutadans, mai podran ocupar el seu lloc. La solució del govern Popular, amb el beneplàcit del PSOE (PSC), és erosionar tan com es pugui la figura de Mas. Ara ha coincidit, també, mira quina casualitat, amb el cas Pretòria, just per a despistar els embolics judicials del PP, que els tenen molt pitjors. Els mitjans de comunicació de Madrid adictes al govern no fan res més que magnificar els casos relacionats amb l’antiga Convergència i els seus dirigents i sovint passen per sobre dels cassos més punyents de Bàrcenas, Bankia, el PP valencià, les coaccions del ministre Fernández Díaz...

En els darrers dies s’ha vist en el judici del cas Palau que els interrogatoris del fiscal de l’estat anaven més a buscar si Convergència i Mas hi estaven implicats, que no pas tots els delictes que haurien fet els dos acusats: Millet, Montull i companyia.

D’aquí ve la fermesa que han de tenir a partir d’ara els catalans que, per una banda, sí que volen que es penalitzin tots els cassos de corrupció reals, però no anar a buscar aquells a qui, alguns els agradaria que hi fossin, però no hi són.