Madrid no tindrà mai el mar i els catalans no deixarem d’abraçar la democràcia
Aquesta setmana a Madrid no es parla d’altra cosa: Mariano Rajoy s’ha arremangat les mànigues de la camisa i ha decidit fer un pas més enllà en la surrealista ‘Operación Diálogo’. Sembla, doncs, que a l’executiu espanyol, capitanejat pel President gallec, li ha quedat clar que els catalans i el seu govern no tenen cap intenció de deixar de parlar de referèndum.
Aquest és el motiu principal pel qual Rajoy viatjarà la propera setmana a la ciutat Comtal amb l’objectiu d’anunciar, segons ell, un “contundent” paquet d’inversions en infraestructures per a Catalunya. Segons algun diari generalista, en aquest paquet hi podria haver l’anhelat Corredor Mediterrani, també les rodalies i el Port de Barcelona.
Tot això està passant a pocs dies de la possible aprovació dels Pressupostos Generals de l’Estat pel 2017 i amb la intencionalitat de donar un missatge als independentistes perquè ens n’adonem, segons ells, que l’Estat s’ocupa de les nostres preocupacions.
Sospito, que tot quedarà subscrit en la “operación maquillaje” i en aquest context de clicades d’ullet, simbolismes, gesticulacions, falses promeses i falsedats però poca estratègia i massa tonteria.
El Corredor Mediterrani és una imperiosa necessitat des de fa massa temps. De fet, fa anys que aquesta infraestructura hauria d’haver estat prioritària en les agendes dels governs espanyol i francès. Aquest eix concentra el 44% del PIB de tot l’estat espanyol, representa el 50% de les exportacions i de les importacions, i concentra, ni més ni menys, que el 47% de les empreses que hi ha a tot Espanya. De fet, el Corredor Mediterrani concentra ports com el d’Algeciras, el d’Almeria, el de Málaga, el de Motril, el de Cartagena, el de València, el de Castelló, el de Tarragona i el de Barcelona, tots ells, ports que concentren el 78% de tot el trànsit de mercaderies de l’Estat i el 82% del moviment de grans contenidors.
Ara doncs, quan portem anys de retard, sembla que perquè una majoria de catalans ens hem encaparrat a voler decidir el nostre futur polític a les urnes, i ells no ho volen, pretenen fer-nos callar regalant-nos unes inversions que fa dècades que reivindiquem i que és obvi que haguessin contribuït també a fer més gran la seva Espanya ‘grande y libre’.
Res deixarà de fer-nos allunyar d’un objectiu tant legítim com el nostre mandat democràtic. I encara menys, quan fa poques setmanes sortia a la llum que el mateix Rajoy i el Ministre de Foment havien pagat, amb fons europeus destinats a l’estat per construir el Corredor Mediterrani, a unir les estacions d’Atocha amb la de Chamartín, les dues estacions madrilenyes que encara no estan connectades amb la línia de l’alta velocitat. Una obra de quasi 1.000 milions d’euros pagada amb unes partides dirigides a un eix que encara no està vertebrat però que, en pocs dies, Rajoy ens vindrà a vendre a Barcelona.
Hi ha coses que a aquestes alçades ja no canviaran. De la mateixa manera que en ple Imperi de Felip II, els espanyols pretenien ampliar els rius Tajo i Manzanares des de Lisboa fins a Madrid, passant per Toledo, perquè les flotes espanyoles arribessin a la capital carregades d’or i d’espècies; els demòcrates catalans no deixarem de fer un Referèndum perquè el poble decideixi el seu futur polític. Madrid mai tindrà mar i els catalans mai deixarem d’abraçar la democràciaa.
Aquest és el motiu principal pel qual Rajoy viatjarà la propera setmana a la ciutat Comtal amb l’objectiu d’anunciar, segons ell, un “contundent” paquet d’inversions en infraestructures per a Catalunya. Segons algun diari generalista, en aquest paquet hi podria haver l’anhelat Corredor Mediterrani, també les rodalies i el Port de Barcelona.
Tot això està passant a pocs dies de la possible aprovació dels Pressupostos Generals de l’Estat pel 2017 i amb la intencionalitat de donar un missatge als independentistes perquè ens n’adonem, segons ells, que l’Estat s’ocupa de les nostres preocupacions.
Sospito, que tot quedarà subscrit en la “operación maquillaje” i en aquest context de clicades d’ullet, simbolismes, gesticulacions, falses promeses i falsedats però poca estratègia i massa tonteria.
El Corredor Mediterrani és una imperiosa necessitat des de fa massa temps. De fet, fa anys que aquesta infraestructura hauria d’haver estat prioritària en les agendes dels governs espanyol i francès. Aquest eix concentra el 44% del PIB de tot l’estat espanyol, representa el 50% de les exportacions i de les importacions, i concentra, ni més ni menys, que el 47% de les empreses que hi ha a tot Espanya. De fet, el Corredor Mediterrani concentra ports com el d’Algeciras, el d’Almeria, el de Málaga, el de Motril, el de Cartagena, el de València, el de Castelló, el de Tarragona i el de Barcelona, tots ells, ports que concentren el 78% de tot el trànsit de mercaderies de l’Estat i el 82% del moviment de grans contenidors.
Ara doncs, quan portem anys de retard, sembla que perquè una majoria de catalans ens hem encaparrat a voler decidir el nostre futur polític a les urnes, i ells no ho volen, pretenen fer-nos callar regalant-nos unes inversions que fa dècades que reivindiquem i que és obvi que haguessin contribuït també a fer més gran la seva Espanya ‘grande y libre’.
Res deixarà de fer-nos allunyar d’un objectiu tant legítim com el nostre mandat democràtic. I encara menys, quan fa poques setmanes sortia a la llum que el mateix Rajoy i el Ministre de Foment havien pagat, amb fons europeus destinats a l’estat per construir el Corredor Mediterrani, a unir les estacions d’Atocha amb la de Chamartín, les dues estacions madrilenyes que encara no estan connectades amb la línia de l’alta velocitat. Una obra de quasi 1.000 milions d’euros pagada amb unes partides dirigides a un eix que encara no està vertebrat però que, en pocs dies, Rajoy ens vindrà a vendre a Barcelona.
Hi ha coses que a aquestes alçades ja no canviaran. De la mateixa manera que en ple Imperi de Felip II, els espanyols pretenien ampliar els rius Tajo i Manzanares des de Lisboa fins a Madrid, passant per Toledo, perquè les flotes espanyoles arribessin a la capital carregades d’or i d’espècies; els demòcrates catalans no deixarem de fer un Referèndum perquè el poble decideixi el seu futur polític. Madrid mai tindrà mar i els catalans mai deixarem d’abraçar la democràciaa.