Tinc molt clar per què no he anat a la manifestació. Crec en la llibertat, crec en la democràcia i, per això, crec que s’han de manifestar. Però no crec en el extrems, no crec en el que em diuen... crec el que veig. Jo no vaig veure la mort d’un xai per un gos.

Crec en el meu poble, la meva gent, les nostres costums, la nostra manera de fer i ser i ni ells ni ningú em faran canviar.

No crec en les armes, no vaig fer la mili, em vaig declarar objector de consciència. Respecto el meu germà, que la va fer, i el meu avi que era caçador i, en el seu temps, president de la Societat de Caça i Pesca de Camprodon (gran persona, digna d’admiració, segons m’expliquen).

Aviat ens ho faran canviar tot, els caçadors no poden caçar, les campanes no poden tocar, les eugues no poden portar esquella perquè molesta... què podem fer?

Crec que el món és i està fet per a tothom... però quanta raó tenia la meva àvia! De fora vingueren i de casa ens tragueren.

Dit això... Visca Camprodon! Visca la seva gent! Visca els nostres costums i tradicions!