Insuficiència sanitària

Estem vivint un època en la qual els conceptes bàsics de la denominada “societat del benestar”, pateixen una crisi d’organització que convindria anar corregint si el que volem és mantenir uns serveis bàsics que garanteixin que la nostra salut sigui atesa, amb eficàcia, a temps, i sense faltar al jurament hipocràtic (faltaria més).

Ara, quan es produeix una deficiència, hi ha una justificació reiterativa: “Retallades, no hi ha pressupostos, no hi ha personal…” Personalment, com assessor empresarial, i per l’experiència que em dona el fet d’ajudar a empreses de tot tipus durant més de quaranta anys, crec que tot podria millorar amb una mica més de creativitat i especialment d’organització. En ple 2017 no sembla lògic que algunes especialitats hagin de fer esperar als pacients dues, tres, fins i tot quatre hores per passar consulta... ni tampoc que algunes visites de seguiment es dilatin fins a tres i quatre mesos... i no parlo de les llistes d’espera per intervencions quirúrgiques...

És una opinió personal, disposat a que hi hagi un debat sobre el tema.

Admeto que els facultatius i cos sanitari hi posen una voluntat i una dedicació absolutament encomiables... no ho dubto. Però en el món empresarial, diem que: “A més a més d’una bona voluntat, cal una bona organització per aconseguir una bona eficàcia”. En aquets moments, al nostre país (per posar un exemple) hi ha grups d’investigadors que estan avançant a la resta del món en noves tecnologies, nous tractaments i especialment aconseguint la màxima eficàcia en els seus treballs. I ho estan fent amb voluntat, organització i amb poquíssims recursos; segur.

Bravo, d’això es tracta. I d’això ens en podem sentir orgullosos.

El meu recordat amic Antonio Asensio, fundador i president del Grup Zeta, deia sempre que “per a que un diari sigui rendible, és important que el director no sigui periodista”. Es podria aplicar aquesta opinió al món sanitari? Crec que seria un pas endavant per a millorar la gestió sanitària. Em consta que en alguns centres ja s’està fent.

Crec que podria ser interessant que les autoritats sanitàries organitzessin una enquesta (tipus Guia Michelin) per mitjà de Mistery Shopers, que permetés una qualificació d’eficàcia, organització i eficiència de manera que tothom pogués conèixer els centres de millor atenció al pacient i de millors coeficients d’eficàcia. Això permetria conèixer i corregir les deficiències i acreditar els èxits del centres que els tenen, i potser, que es podrien corregir actes de desorganització, consums excessius, actes de nepotisme i altres deficiències, tot en benefici d’una cosa tan important com LA VIDA, en majúscules.

Ho desitjo de tot cor.