No hi ha una definició única de què s’entén per lloguer social. Es parla d’una mesura aprovada pel Govern, a través de la qual, totes aquelles persones que hagin estat desnonades dels seus habitatges per no poder pagar la hipoteca poden optar al lloguer d’un pis propietat del banc que els va desnonar, en les condicions que estableix el conveni firmat entre els Ministeris partícips i en les entitats de crèdit.

Però també ens referim a ell quan parlem d’habitatges públics en règim de lloguer, dels habitatges integrats en el Fons Social d’Habitatges, dels habitatges de lloguer municipal o autonòmic, dels programes de mediació en lloguer que desenvolupen les entitats del Tercer Sector i inclús, quan parlem dels contractes subscrits entre les entitats bancàries i les famílies que no han pogut pagar el préstec hipotecari.

A Catalunya, la recent Llei 4/2016 de 23 de desembre, de mesures de protecció del dret a l’habitatge de les persones en risc d’exclusió residencial, aprovada, per unanimitat, pel Ple de Parlament de Catalunya, pretén incrementar els mecanismes de les administracions públiques amb l’objectiu d’ajudar a aquelles persones i unitats familiars en situació de sobreendeutament o que estan en risc de trobar-se en aquesta situació, originades per causes sobrevingudes, moltes de les quals són derivades de la crisi econòmica.

Cal dir, doncs, que aquesta nova Llei, prioritza la mediació entre bancs i famílies, preveu mecanismes per reduir els pisos buits, estableix mesures per reallotjar, amb lloguer social, a famílies que es troben en situació de risc d’exclusió i preveu també expropiar temporalment l’ús de pisos a grans tenidors per disposar d’habitatge públic.

Amb aquests objectius, per tal de desplegar tota la seva efectivitat i amb la finalitat d’orientar als ciutadans, el Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge i els Ajuntaments han editat guies perquè tots aquells ciutadans que ho necessitin les puguin utilitzar com a eines d’ajuda i suport.