La dreta del PP
No passa dia que en llegir la premsa diària ens sorprenguin amb noves notícies d’investigacions i presumptes imputacions de polítics i propers al PP. De fet, crec que això no és notícia si no és pel ressó mediàtic que representa dins l’àmbit polític que avui dia i en aquests país carregat de corruptes ens envolta.
Vàrem començar amb el Cas Gürtel i ara amb el Cas Lezo, pero tinc la impressió que això no acabarà aquí. El que em crida més l’atenció es per què tota aquesta porqueria surt ara i no abans. És que a dins el PP es vol fer neteja? Podria ser que les diferències que hi ha dins el partit fa que es vulguin menjar-se els uns als altres? La veritat no la sabem i, de segur, no la sabrem mai.
Podríem pensar en moltes hipòtesis sobre tanta corrupció dins del PP i, ben segur, totes tindrien la seva part de raó, però unes de les que caldria destacar seria l’origen de tot plegat, que no és altre que és la dreta sorgida del franquisme, una època fosca i tenebrosa on la corrupció estava a la ordre del dia i que ara els seus hereus volen seguir mantenint impunement; una dreta que no ha abraçat mai els principis mínims democràtics i que qualsevol dreta europea té com a valors fonamentals. Només hem de veure fa pocs dies com l’exministre del PP Ruiz Gallardón escoltava com si res i tan tranquil el Cara al Sol en els funerals del seu sogre, l’exminsitre franquista i assassí feixista José Utrera Molina; per no dir també els honors que van retre a Melilla al general colpista Sanjurjo i la impunitat de grups feixistes que volten pel carrer i amb delictes de sang com els de Guillem Agulló, i que els seus membres estan emparats dins de partits, fundacions i organitzacions que en qualsevol país democràtic estarien il·legalitzades; però que aquí reben subvencions de l’Estat i gaudeixen de privilegis fiscals.
Seria bo que, a les portes d’un referèndum d’autodeterminació, s’hauria de fer esment en totes aquestes qüestions, fer entendre a l’electorat demòcrata que només hi ha una manera d’alliberar-nos de tot el que fa pudor a PP i franquisme, que no és altre que dir SÍ a una nova REPÚBLICA CATALANA INDEPENDENT, LLIURE, DEMOCRÀTICA I SOCIALMENT JUSTA.
Vàrem començar amb el Cas Gürtel i ara amb el Cas Lezo, pero tinc la impressió que això no acabarà aquí. El que em crida més l’atenció es per què tota aquesta porqueria surt ara i no abans. És que a dins el PP es vol fer neteja? Podria ser que les diferències que hi ha dins el partit fa que es vulguin menjar-se els uns als altres? La veritat no la sabem i, de segur, no la sabrem mai.
Podríem pensar en moltes hipòtesis sobre tanta corrupció dins del PP i, ben segur, totes tindrien la seva part de raó, però unes de les que caldria destacar seria l’origen de tot plegat, que no és altre que és la dreta sorgida del franquisme, una època fosca i tenebrosa on la corrupció estava a la ordre del dia i que ara els seus hereus volen seguir mantenint impunement; una dreta que no ha abraçat mai els principis mínims democràtics i que qualsevol dreta europea té com a valors fonamentals. Només hem de veure fa pocs dies com l’exministre del PP Ruiz Gallardón escoltava com si res i tan tranquil el Cara al Sol en els funerals del seu sogre, l’exminsitre franquista i assassí feixista José Utrera Molina; per no dir també els honors que van retre a Melilla al general colpista Sanjurjo i la impunitat de grups feixistes que volten pel carrer i amb delictes de sang com els de Guillem Agulló, i que els seus membres estan emparats dins de partits, fundacions i organitzacions que en qualsevol país democràtic estarien il·legalitzades; però que aquí reben subvencions de l’Estat i gaudeixen de privilegis fiscals.
Seria bo que, a les portes d’un referèndum d’autodeterminació, s’hauria de fer esment en totes aquestes qüestions, fer entendre a l’electorat demòcrata que només hi ha una manera d’alliberar-nos de tot el que fa pudor a PP i franquisme, que no és altre que dir SÍ a una nova REPÚBLICA CATALANA INDEPENDENT, LLIURE, DEMOCRÀTICA I SOCIALMENT JUSTA.