La victòria de Macron, la derrota d’Europa
Tots contra Le Pen. Aquest és el missatge que ressona aquests dies pels carrers de França avivant l’esperit d’un país que de lluny ve necessitós d’una causa que uneixi els seus ciutadans.
Si tot avança com indiquen els sondejos, el proper 7 de maig França viurà la victòria del centrista Emmanuel Macron. Il·lusionat amb els pronòstics, l’establishment europeu encara amb optimisme la segona volta de les eleccions franceses en veure com un ex banquer i alt funcionari públic substituirà el qüestionat Françoise Hollande a l’Elisi i garantirà la continuïtat del projecte d’Europa que ens ha portat on som.
Podem respirar tranquils? França ha reaccionat, per fi, contra l’auge de l’extrema dreta? Aquestes són les preguntes que molts analistes d’arreu del món necessiten respondre a l’hora de completar els seus complicats trencaclosques diplomàtics.
Honestament, crec que la resposta dista molt d’aproximar-se a l’escenari ideal que ens volen fer creure els garants dels mercats. Avui el Front Nacional és més fort que mai en haver sobrepassat el seu màxim històric. Demà, el Front Nacional serà més amunt encara en ser l’única alternativa a un model que cada dia arrossega més desafectes.
L’hemeroteca no enganya. Sempre que s’ha arraconat l’extrema dreta fent-la objecte de totes les crítiques, aquesta n’ha sortit reforçada. Àustria, Dinamarca, Bèlgica... són molts els casos que repeteixen aquest mateix patró i sembla que ens entossudim a caure amb la mateixa pedra. Deixar tot el vot de càstig a un partit extremista és com voler apagar foc amb benzina i, avui dia, França disposa quantitats ingents d’aquesta benzina.
Le Pen serà, sens dubte, la gran derrotada de la batalla del 7 de maig, però la guerra continua. L’envelliment de la població i la debilitat d’Europa seguiran alimentant un moviment que ha sabut entendre que la política no es tracta de convèncer, sinó de no deixar-se vèncer. El temps juga a favor seu i, en aquest camí, la vella concepció de l’Europa dels mercats seguirà sent fortament qüestionada fins que no sigui capaç de donar resposta a les necessitats d’una societat ancorada en el passat.
Hi ha alternativa? No i sí. No perquè el mateix sistema francès dificulta una política d’aliances diferent a la que veurem. Però sí, perquè l’únic requeriment per evitar l’augment de l’extrema dreta passa per tenir la gosadia d’oferir un nou model.
Un nou model d’Europa que deixi de donar ales als nacionalismes estatals evitant que sorgeixin referents polítics que transcendeixin les fronteres de cada Estat. Un nou model d’Europa que defensi la liberté dels pobles a defensar el seu propi camí amb égalité de condicions sempre que garanteixin la fraternité dins d’Europa. Un model d’Europa ambiciós que sàpiga fer valdre els seus valors en un escenari internacional que avança perdut com una gallina sense cap.
Quan l’esquerra, la dreta i el centre siguin capaços d’articular el missatge per un nou model d’Europa, els extrems perdran la major part de la base electoral que avui els dóna suport. Fins llavors, ens conformarem a seguir celebrant tímidament batalles com la del dia 7.
Visca Europa!
Si tot avança com indiquen els sondejos, el proper 7 de maig França viurà la victòria del centrista Emmanuel Macron. Il·lusionat amb els pronòstics, l’establishment europeu encara amb optimisme la segona volta de les eleccions franceses en veure com un ex banquer i alt funcionari públic substituirà el qüestionat Françoise Hollande a l’Elisi i garantirà la continuïtat del projecte d’Europa que ens ha portat on som.
Podem respirar tranquils? França ha reaccionat, per fi, contra l’auge de l’extrema dreta? Aquestes són les preguntes que molts analistes d’arreu del món necessiten respondre a l’hora de completar els seus complicats trencaclosques diplomàtics.
Honestament, crec que la resposta dista molt d’aproximar-se a l’escenari ideal que ens volen fer creure els garants dels mercats. Avui el Front Nacional és més fort que mai en haver sobrepassat el seu màxim històric. Demà, el Front Nacional serà més amunt encara en ser l’única alternativa a un model que cada dia arrossega més desafectes.
L’hemeroteca no enganya. Sempre que s’ha arraconat l’extrema dreta fent-la objecte de totes les crítiques, aquesta n’ha sortit reforçada. Àustria, Dinamarca, Bèlgica... són molts els casos que repeteixen aquest mateix patró i sembla que ens entossudim a caure amb la mateixa pedra. Deixar tot el vot de càstig a un partit extremista és com voler apagar foc amb benzina i, avui dia, França disposa quantitats ingents d’aquesta benzina.
Le Pen serà, sens dubte, la gran derrotada de la batalla del 7 de maig, però la guerra continua. L’envelliment de la població i la debilitat d’Europa seguiran alimentant un moviment que ha sabut entendre que la política no es tracta de convèncer, sinó de no deixar-se vèncer. El temps juga a favor seu i, en aquest camí, la vella concepció de l’Europa dels mercats seguirà sent fortament qüestionada fins que no sigui capaç de donar resposta a les necessitats d’una societat ancorada en el passat.
Hi ha alternativa? No i sí. No perquè el mateix sistema francès dificulta una política d’aliances diferent a la que veurem. Però sí, perquè l’únic requeriment per evitar l’augment de l’extrema dreta passa per tenir la gosadia d’oferir un nou model.
Un nou model d’Europa que deixi de donar ales als nacionalismes estatals evitant que sorgeixin referents polítics que transcendeixin les fronteres de cada Estat. Un nou model d’Europa que defensi la liberté dels pobles a defensar el seu propi camí amb égalité de condicions sempre que garanteixin la fraternité dins d’Europa. Un model d’Europa ambiciós que sàpiga fer valdre els seus valors en un escenari internacional que avança perdut com una gallina sense cap.
Quan l’esquerra, la dreta i el centre siguin capaços d’articular el missatge per un nou model d’Europa, els extrems perdran la major part de la base electoral que avui els dóna suport. Fins llavors, ens conformarem a seguir celebrant tímidament batalles com la del dia 7.
Visca Europa!