Qui viu a Alaska, li agrada la neu
Ada Colau, “en una sociedad seria y sana, estaría limpiando suelos y no de Alcaldesa de Barcelona”. Óscar Bermán, regidor del PP de Palafolls.
“Las mujeres cuanto más desnudas, más elegantes”. José Torres Hurtado, alcalde de Granada (PP).
“Yo no tengo claro que Cospedal sepa pasar la aspiradora”. Emiliano García Page. Castilla la Mancha.
“Mariano Rajoy es un mariposón”. Alfonso Guerra (PSOE)
Ens agradi molt poc o gens, el cert és que vivim en una societat on existeix i conviu, sovint amb massa impunitat, l’homofòfia, el masclisme, la transfòbia i la bifòbia. Tot plegat davant l’invisibilitat de moltíssimes persones que pateixen aquesta exclusió, mentre una part important de la classe política, que és qui hauria de contribuir activament a resoldre aquesta barbaritat, es dedica a regalar-nos insults homòfobs i absolutament masclistes atacant-se entre ells mateixos.
A pocs mesos del 2017 i ja hem patit cinc feminicidis, 5 dones assassinades en mans d’homes. Davant aquesta xacra “terrorista”, podem fer dues coses: Posar-nos-hi de debò o esperar al 25 de novembre i un cop sumades les víctimes fer 3 minuts de silenci. I posar-s’hi i fer-ho de debò per aconseguir la igualtat afectiva, a part de molta conscienciació, també vol dir recursos.
Avui doncs denuncio que les dones som violentades pel fet de ser dones. I que les persones trans són violentades per la transfòbia i el maleït sistema hetereonormatiu que impera en aquesta societat. Totes aquestes violències són producte d’una societat masclista, unes violències que s’exerceixen amb la finalitat de controlar els nostres cossos, la nostra sexualitat i la nostra vida.
Hem de tenir clar que les violències masclistes no es poden assimilar amb altres violències, i que en cap cas són casos aïllats, perquè indiscutiblement tenen el fil conductor en el sistema d’opressió que l’apuntala, el refotut sistema patriarcal.
I és que aquesta cultura hetereopatriarcal acaba sempre, sempre, en una idea de masculinitat i de feminitat molt concreta i acceptada majoritàriament; una idea que es tradueix en hegemonia de la dominació. És justament aquí on cal incidir i reescriure la masculinitat, la de construcció del concepte de relacions home i dona des de la llibertat i des de la igualtat.
És tan senzill com respectar-nos, com entendre que parlem d’uns verbs tant preciosos com estimar, com acceptar, com entendre...
Viure avui en qualsevol racó del món i estar en contra de la igualtat per motius de raça, de color o d’orientació sexual és com viure a Alaska i estar en contra de la neu.
Estem a les portes de fer un País Nou, tenim davant una oportunitat única, aprofitem-la i construïm una República de ciutadans lliures i iguals.
“Las mujeres cuanto más desnudas, más elegantes”. José Torres Hurtado, alcalde de Granada (PP).
“Yo no tengo claro que Cospedal sepa pasar la aspiradora”. Emiliano García Page. Castilla la Mancha.
“Mariano Rajoy es un mariposón”. Alfonso Guerra (PSOE)
Ens agradi molt poc o gens, el cert és que vivim en una societat on existeix i conviu, sovint amb massa impunitat, l’homofòfia, el masclisme, la transfòbia i la bifòbia. Tot plegat davant l’invisibilitat de moltíssimes persones que pateixen aquesta exclusió, mentre una part important de la classe política, que és qui hauria de contribuir activament a resoldre aquesta barbaritat, es dedica a regalar-nos insults homòfobs i absolutament masclistes atacant-se entre ells mateixos.
A pocs mesos del 2017 i ja hem patit cinc feminicidis, 5 dones assassinades en mans d’homes. Davant aquesta xacra “terrorista”, podem fer dues coses: Posar-nos-hi de debò o esperar al 25 de novembre i un cop sumades les víctimes fer 3 minuts de silenci. I posar-s’hi i fer-ho de debò per aconseguir la igualtat afectiva, a part de molta conscienciació, també vol dir recursos.
Avui doncs denuncio que les dones som violentades pel fet de ser dones. I que les persones trans són violentades per la transfòbia i el maleït sistema hetereonormatiu que impera en aquesta societat. Totes aquestes violències són producte d’una societat masclista, unes violències que s’exerceixen amb la finalitat de controlar els nostres cossos, la nostra sexualitat i la nostra vida.
Hem de tenir clar que les violències masclistes no es poden assimilar amb altres violències, i que en cap cas són casos aïllats, perquè indiscutiblement tenen el fil conductor en el sistema d’opressió que l’apuntala, el refotut sistema patriarcal.
I és que aquesta cultura hetereopatriarcal acaba sempre, sempre, en una idea de masculinitat i de feminitat molt concreta i acceptada majoritàriament; una idea que es tradueix en hegemonia de la dominació. És justament aquí on cal incidir i reescriure la masculinitat, la de construcció del concepte de relacions home i dona des de la llibertat i des de la igualtat.
És tan senzill com respectar-nos, com entendre que parlem d’uns verbs tant preciosos com estimar, com acceptar, com entendre...
Viure avui en qualsevol racó del món i estar en contra de la igualtat per motius de raça, de color o d’orientació sexual és com viure a Alaska i estar en contra de la neu.
Estem a les portes de fer un País Nou, tenim davant una oportunitat única, aprofitem-la i construïm una República de ciutadans lliures i iguals.