Ahir a la tarda sortia de la plaça dels Porcs de Ripoll (com se’n diu, ara?), pel carrer dels Tallaferro, i dirigint-me cap a l’artèria principal de la vila, és a dir, el carrer de sant Pere, em vaig creuar amb un conegut que em va advertir que en aquella direcció no arribaria enlloc, ja que la sortida estava barrada. No ho vaig entendre. Sí, em va aclarir, han posat portes a les quatre boques del carrer per poder-lo tancar durant la Festa Major i, així, evitar que la gent el faci servir de lavabo. Vaig quedar força estupefacte i, certament, unes passes més enllà vaig comprovar que l’Ajuntament havia muntat uns bastiments amb unes portes prou sòlides i uns panys de clau prou lluents per a assegurar que només els veïns hi poguessin tenir accés. La conclusió a la qual vaig arribar és que la desesperació a la qual devien haver arribat aquests devia ser molt notable, i que al municipi li resultava més barat posar-hi aquells portals que mantenir quatre policies empaitant incontinents.

Penso que així com els urbanistes calculen les dimensions dels embornals segons les previsions d’aigua que pot caure del cel en forma de pluja, també els organitzadors de la Festa Major haurien de fer un balanç entre els líquids que presumiblement ingeriran els engrescats ciutadans que acudeixen als envelats i el nombre i ubicació dels orinadors. És obvi que tot el que entra ha de sortir en un moment o altre, de vegades amb urgència i volum important i, tenint en compte que el grau de control mantingut després d’una ingesta potent disminueix, posar-los-hi a l’abast un nombre suficient i una ubicació prou fàcil d’aquests estris per aconseguir que allò que s’estalvien els veïns del carrer dels Tallaferro no s’ho hagin d’empassar els dels carrers d’En Dama, de Sant Jaume o de la Peixateria, per posar tres exemples propers.