La setmana passada el ple de l’Ajuntament de Camprodon va aprovar per unanimitat de tots els grups municipals una moció de suport per exigir la racionalització dels horaris de la línia de rodalies R3. Aquesta mateixa moció ha sigut també recolzada en els últims mesos per un nombre considerable destacat d’ajuntaments tant de la nostra comarca com de les comarques veïnes d’Osona, la Garrotxa, la Cerdanya i del Vallès Oriental, a partir de la iniciativa del col·lectiu Perquè no ens fotin el tren.

La línia de rodalies R3, que va arribar a la comarca des de Barcelona a finals del segle XIX i que posteriorment va enllaçar amb la xara ferroviària francesa, és l’única infraestructura de comunicació ferroviària que connecta el nostre territori amb l’àrea de Barcelona, Osona i la Cerdanya essent d’aquesta manera la principal alternativa, i m’atreviria a dir que l’única, al transport per carretera entre aquestes zones.

Segons les últimes dades disponibles a través del portal de Rodalies de Catalunya, la línia és utilitzada per uns 6,6 milions de passatgers anuals, que representen uns 22.841 passatges en dies laborables, concentrats principalment en el tram entre l’àrea de Barcelona i Vic. Tot i que en la seva prolongació fins a Ripoll, Puigcerdà i La Tor de Querol, anomenada Ferrocarril Transpirinenc, el nombre de passatgers és menor, la connexió a través del tren no deixa de ser una eina de transport fonamental per totes aquelles persones que no disposen de vehicle propi per viatjar entre aquestes zones.

Multitud de persones d’arreu l’utilitzen de manera regular per desplaçar-se al seu lloc de treball, per anar a estudiar, per anar a fer compres a la capital, per anar al metge, per reunir-se amb la família o venir a passar els dies festius a la nostra comarca entre altres. I malgrat ser utilitzat per la població per cobrir aquestes necessitats tan bàsiques, tenim un tren que no ha millorat gaire des de la seva posada en funcionament fa més de 130 anys.

Tot i l’electrificació de la línia l’any 1927, les vàries millores de seguretat i algunes modificacions d’horaris per tal d’intentar reduir els viatges, la qüestió clau és que en el conjunt de la línia encara és de via única, amb una velocitat mitjana de 60 km/h i amb llargues esperes a les estacions per dur a terme els encreuaments de trens. Són gairebé el pa de cada dia els retards, ja sigui per condicions meteorològiques adverses, per fallades en el subministrament elèctric, per incidents vandàlics o per atropellaments. I això, sense tenir en compte les múltiples incidències com esllavissades, moviments de terra, etc. en múltiples punts de la via que a causa de la manca de reparacions obliguen a reduir encara més la velocitat als trens en aquests punts o qualsevol de les mil i una històries de la llista de problemes que els usuaris d’aquesta línia hem viscut.

Com diu massa sovint un conegut presentador de la ràdio dels matins: Rodalies és el tren de la bruixa que funciona a cop d’escombra amb combois amb gent enxubada on a l’estiu t’ofegues de calor i a l’hivern et peles de fred, on saps quan surts però no quan arribes. Convé que els diversos territoris que uneix aquesta línia de tren no deixin de reclamar les imperioses inversions i millores que necessita aquesta infraestructura. I ja va sent hora que Renfe, Adif i l’Estat Espanyol comencin a invertir-hi recursos. Els usuaris d’aquesta línia es mereixen alguna cosa millor que el nefast servei que fa anys que han d’aguantar.