L’Espanya Ni-Ni
Ni escolten, ni entenen o el que és el mateix, ni accepten ni volen. Aquesta és la principal conclusió que es pot treure després de la conferència que es va oferir aquesta setmana a la sala Caja de Música de l’Ajuntament de Madrid. Podríem analitzar exhaustivament les intervencions del “tres tenors.” Romeva, Junqueras i Puigdemont van fer una exposició molt assenyada i curosa de la demanda del 80% dels catalans i catalanes que no és altra cosa que no sigui votar. Per nosaltres ja és un discurs i unes exposicions que no ens diuen ni ens aporten res de nou en el llarg procés que estem “aguantant” ja fa més de cinc anys. Però quin efecte haurà tingut la conferència a la capital del Reino i a la resta de l’estat espanyol? Anem a pams. El desplegament de mitjans de comunicació estatals i la cobertura mediàtica de l’acte ha sigut més aviat escassa, la presència de líders o representants dels principals partits polítics espanyols brillaven per la seva absència, ja que només hi havia una notable representació diplomàtica internacional així com mitjans de comunicació estrangers. Dit això, és més que evident que la “caverna” no collirà el guant llençat per Puigdemont. No només això, sinó que miraran cap a un altre lloc per no veure’l.
Dit i fet, no han passat ni 24 h que els submissionistes han dit la seva. La premsa espanyola en la seva línia de qualificar la conferència de “desafio, ataque a la democràcia” entre altres bajanades. La ministra de defensa Cospedal amenaçant amb l’ús de la força, el ministre De Guindos intentant fer por amb la pèrdua de fins a un 30% del PIB en cas d’independència, el “virrei” Millo amenaçant per enèsima vegada amb l’article 155 de la Constitució.
Aquests són els resultats i els que vindran en els dies vinents de la conferència a Madrid.
Altre aspecte a tenir en compte és la visió dels tres discursos que s’haurà tingut a Catalunya. A part del to cordial i amable que es va voler mostrar, el vaig trobar poc contundent a la seva part final. Està molt bé que digui que si no pacten el referèndum, el faran igualment, que si no volen negociar ara, ho faran quan es consolidi la desconnexió. Però el que em va descol·locar del tot va ser que esperarien fins a l’últim minut de pròrroga. Tots sabem que una pròrroga dura 120’, però ja fa temps que tinc la sensació que estem en el temps afegit d’aquesta pròrroga, i que per molt que s’allargui el partit el resultat no canviarà perquè NI ESCOLTEN, NI ENTENEN, NI ACCEPTEN I NI VOLEN.
Per tant: Només hi ha una sortida, que el president Puigdemont doni per finalitzat el partit del pacte i comenci el partit de la unilateralitat amb la data i pregunta, Llei de Transitorietat i convocatòria del referèndum, i si no pot ser, la solució té tres lletres: DUI.
Dit i fet, no han passat ni 24 h que els submissionistes han dit la seva. La premsa espanyola en la seva línia de qualificar la conferència de “desafio, ataque a la democràcia” entre altres bajanades. La ministra de defensa Cospedal amenaçant amb l’ús de la força, el ministre De Guindos intentant fer por amb la pèrdua de fins a un 30% del PIB en cas d’independència, el “virrei” Millo amenaçant per enèsima vegada amb l’article 155 de la Constitució.
Aquests són els resultats i els que vindran en els dies vinents de la conferència a Madrid.
Altre aspecte a tenir en compte és la visió dels tres discursos que s’haurà tingut a Catalunya. A part del to cordial i amable que es va voler mostrar, el vaig trobar poc contundent a la seva part final. Està molt bé que digui que si no pacten el referèndum, el faran igualment, que si no volen negociar ara, ho faran quan es consolidi la desconnexió. Però el que em va descol·locar del tot va ser que esperarien fins a l’últim minut de pròrroga. Tots sabem que una pròrroga dura 120’, però ja fa temps que tinc la sensació que estem en el temps afegit d’aquesta pròrroga, i que per molt que s’allargui el partit el resultat no canviarà perquè NI ESCOLTEN, NI ENTENEN, NI ACCEPTEN I NI VOLEN.
Per tant: Només hi ha una sortida, que el president Puigdemont doni per finalitzat el partit del pacte i comenci el partit de la unilateralitat amb la data i pregunta, Llei de Transitorietat i convocatòria del referèndum, i si no pot ser, la solució té tres lletres: DUI.