Aquest diumenge ens n’hem anat a dormir amb la grata notícia que el Girona F.C. ha pujat a primera divisió del futbol espanyol. Un gran èxit i una alegria immensa per a la gran majoria de gironins i catalans en general.

Però tots estem convençuts que no ha estat un ascens gratuït, ni molt menys.

Estic ben segur que darrere de tot això hi ha, primer de tot, un projecte i un propòsit i, després, tota una planificació ben acurada per anar assolint cadascun dels estadis d’aquest propòsit. I, encara més, el proveïment dels mitjans necessaris, tècnics, humans, logístics, ... i un bon programa d’entrenament de totes i cadascuna de les facetes del joc i d’aquelles estratègies que en un moment donat poden donar un avantatge guanyador, i una bona forma física per no esgotar-se abans del final, i una bona comunicació entre els membres de la Junta i l’equip, i entre l’equip i els socis que són els veritables destinataris dels èxits i fracassos del club.

I, per sobre de tot, una gran il·lusió per assolir l’ascens i una gran confiança que, si es feien les coses bé, s’assoliria. Però també una gran perseverança en el propòsit, perquè de moments complexes i de baixa moral, també estic segur que n’hi ha hagut i s’han tingut de superar amb perseverança i amb la confiança en les pròpies capacitats i qualitats.

Com tots els projectes que volem que tinguin èxit.

El propòsit al cap i després, una bona planificació, uns recursos adients, una estratègia competitiva i, sobretot, perseverança en el propòsit per superar els mals moments i per aixecar-se si les coses no van com un esperava. I fer-ho les vegades que calgui, si tenim clar el propòsit i hi estem veritablement decidits.