Piaget defensava que, si bé la base de la gènesi del pensament rau en bona part en la dotació genètica de l’individu, aquest només es desplega des d’aquesta dotació amb els estímuls socioculturals que aquest mateix individu rep del seu entorn.
Pasqual Bernat.

Vet aquí una reflexió, ara que molts estudiants estan acabant la selectivitat i encetaran un nou camí en els seus estudis. Altres ja van optar, en finalitzar el 4t curs de l’ESO, per fer cicles formatius o, si no acreditaven, per un PQPI o potser han entrat a formar part del món laboral. I potser caldria parlar de quines són les condicions laborals de molts dels treballadors: les queixes dels temporers de la fruita no crec pas que siguin perquè sí. 

Tinc un fill que aquests dies també ha fet les PAU i seguint el seu procés d’estudi, entre les classes que en diuen de selectivitat i el seu treball diari, tot sopant va fer una reflexió al meu parer ben encertada i que dóna possibilitats de canvis esperançadors dins de l’ensenyament perquè, en aquests moments, ja ho estan reclamant els mateixos estudiants. Hem d’arraconar les metodologies obsoletes instaurades dins del sistema educatiu des de fa decennis. El Departament d’Ensenyament i altres entitats com la Fundació Bofill ja fa temps que hi treballen i hi estan posant el fil a l’agulla. Es comença a notar que hi ha més debat pedagògic entre els professionals i més interès per part dels aprenents. Penseu que la selectivitat que ha fet el meu fill és la mateixa que vaig fer jo ja fa més de 30 anys. Diuen que la canviaran i avaluaran per competències. Ja es veurà. Res és tan senzill. I tantes reformes amunt i avall també deslloriguen el dia a dia dels ensenyants. Hi ha d’haver canvis des de la base per poder anar progressant amb èxit a mida que avancen els cursos. I que aquests canvis es puguin nodrir d’unes bones sortides professionals amb sous dignes i una qualitat de vida acceptable, amb bons programes de salut i ensenyament i sempre des d’una visió d’identitat múltiple perquè cal tenir en compte la diversitat de procedències dels nostres conciutadans. Tots podem aprendre de tothom, podem intercanviar experiències sempre respectant, per sobre de tot, els nostres drets com a persones. 

Us parlava doncs de la reflexió del meu fill. Després de repassar història i literatura, va dir: quin rotllo això d’estudiar i haver d’empollar, no seria més fàcil llegir el que s’escrivia en aquell moment i estudiar a partir de les lectures, tot fent-nos preguntes sobre les reflexions que feien els autors de l’època? Seria més fàcil aprendre i més divertit perquè provocaríem la discussió. I jo hi vaig afegir que la teoria sortiria per ella mateixa. Fantàstic! El meu fill, fart de memoritzar, va resumir la formació que es fa des del Departament per activar la interacció, l’aprenentatge entre iguals, el treball metacognitiu, el canvi de perspectiva en l’aprenentatge on els alumnes n’han de ser els protagonistes. Aquestes noves maneres no conjuminen amb la selectivitat dels anys 80.

Vaig recomanar també al meu fill un llibre que ens incita a fer-nos preguntes per continuar creixent tot discutint: 100 moments estel·lars de la Ciència d’en Pasqual Bernat, i que ens parla de Jean Piaget, tot convidant-nos a celebrar cada 17 de setembre el dia del psicopedagog i, de retruc, de la pedagogia. Activem les ganes d’investigar i d’aprendre.