A Camprodon estem vivint una nova Festa Major, en honor a Sant Patllari. Miro el programa dels actes que s’han programat i cada any veig que va canviant i per alguns ens allunyen dels actes que més agradaven i que avui en dia, no si ho he de dir, estan en vies d’extinció. Per exemple, un dels actes més esperats era el ball de nit. Tothom hi anava mudat i amb ganes de lluir-se davant els veïns del poble, tot ballant amb la xicota o l’esposa o l’amiga a qui agradava. Tot plegat es va acabant. Primer perquè els joves no els agrada el ball de saló i, per altra part, perquè els qui ens agrada aquell ball ens hem anat fent grans i no podem moure’ns gaire. Què passarà amb el ball de nit serà només pels pocs joves engrescats a aprendre balls de saló o acabarà desapareixent?

Ara bé també he vist que després d’uns anys s’ha recuperat aquella serenata que es feia fa molts anys als quatre cantons. Per a mi serà una glopada de bons records juntament amb la dansa del ball de la Maniera, la qual també s’ha recuperat. Els que ens agradaven aquells actes hem d’assumir que de mica en mica les generacions han anat canviant i que per sort o desgràcia anem cap a un altre model de Festa Major.

Un dels aspectes que manté Camprodon és celebrar Sant Patllari el dia que cau i es converteix en una autèntica festa pels veïns on hi ha retrobaments, xerrades, records i un to d’autenticitat que, en alguns moments, alguns pensem que s’ha perdut. També és bonic veure que gent que no va mai a missa per la festa es muda i va a l’església. Aplaudeixo també la fotografia conjunta dels veïns i el vermut popular. M’agrada tot allò que fa poble i que actualment entre Whatsapps i missatges de mòbil han deteriorat la relació entre els veïns.

Les coses canvien i ja veurem cap a on anirem. El cas és que pels camprodonins encara celebrar Sant Patllari és una motivació o l’excusa per trobar-se. Que duri i que, encara que no sigui durant el ball de nit, que almenys ens puguem veure.