Sant Patllari, punt de trobada
Tot i que enguany l’arribada prematura s’ha atalentat a l’arribada oficial de l’estiu, com és tradició a Camprodon, l’arribada de l’estiu el dia 21 de juny, coincideix amb la nostra apreciada Festa Major de Sant Patllari.
La setmana passada, l’exalcalde de Camprodon Mingo Pairó escrivia en aquest mateix espai una breu reivindicació de com havia evolucionat la festa al llarg dels anys i lamentava que alguns d’aquells actes que tradicionalment anys enrere eren el moment més esperat de la Festa Major, ara haguessin desaparegut del programa degut principalment a les noves modes o tendències de la societat.
Em va agradar molt de l’escrit la seva defensa del fet que pels camprodonins encara celebrar Sant Patllari és una motivació o l’excusa per trobar-se. I em va agradar, perquè aquest any, potser pel fet de jo enguany no hi he pogut ser present, m’he adonat de com per molts joves, encara que potser molts vegin la Festa Major des d’una altra perspectiva a la qual ho visquin altres generacions, segueixin considerant Sant Patllari com una data ben marcada al calendari. És una festa d’aquelles que tothom té ganes de ser-hi i ningú s’ho vol perdre perquè sempre és agradable estar amb la teva gent en moments de celebració.
Malgrat que avui en dia la societat en general ha evolucionat cap a uns altres costums i noves formes de relació, sovint més febles i menys implicats, fa goig veure com aquestes tradicions que fan gran un poble segueixen arrelades i siguin considerades també importants per les noves generacions. Si bé és cert que la tipologia d’actes de ben segur ha anat variant en el temps, trobo que és un èxit de tota aquella gent que any rere any treballa i que s’arremanga per tirar-la endavant fer que continuï enganxant. I com a poble, és molt bonic veure com es manté aquesta tradició i que segueixi essent ser capaç de mantenir aquest esperit de trobada i d’unió entre tota aquella gent que estima Camprodon.
M’agrada veure com els joves també s’involucren i treballen per tenir una bona Festa Major, que participen en la gran majoria d’actes i que donin vida a Camprodon. Espero i desitjo, que encara que la Festa Major vagi canviant per anar-se adaptant als canvis que va fent la societat, que Sant Patllari mai deixi de ser un punt de trobada, de bon ambient, bons records i de molta diversió.
Visca Sant Patllari i Visca Camprodon!!
La setmana passada, l’exalcalde de Camprodon Mingo Pairó escrivia en aquest mateix espai una breu reivindicació de com havia evolucionat la festa al llarg dels anys i lamentava que alguns d’aquells actes que tradicionalment anys enrere eren el moment més esperat de la Festa Major, ara haguessin desaparegut del programa degut principalment a les noves modes o tendències de la societat.
Em va agradar molt de l’escrit la seva defensa del fet que pels camprodonins encara celebrar Sant Patllari és una motivació o l’excusa per trobar-se. I em va agradar, perquè aquest any, potser pel fet de jo enguany no hi he pogut ser present, m’he adonat de com per molts joves, encara que potser molts vegin la Festa Major des d’una altra perspectiva a la qual ho visquin altres generacions, segueixin considerant Sant Patllari com una data ben marcada al calendari. És una festa d’aquelles que tothom té ganes de ser-hi i ningú s’ho vol perdre perquè sempre és agradable estar amb la teva gent en moments de celebració.
Malgrat que avui en dia la societat en general ha evolucionat cap a uns altres costums i noves formes de relació, sovint més febles i menys implicats, fa goig veure com aquestes tradicions que fan gran un poble segueixen arrelades i siguin considerades també importants per les noves generacions. Si bé és cert que la tipologia d’actes de ben segur ha anat variant en el temps, trobo que és un èxit de tota aquella gent que any rere any treballa i que s’arremanga per tirar-la endavant fer que continuï enganxant. I com a poble, és molt bonic veure com es manté aquesta tradició i que segueixi essent ser capaç de mantenir aquest esperit de trobada i d’unió entre tota aquella gent que estima Camprodon.
M’agrada veure com els joves també s’involucren i treballen per tenir una bona Festa Major, que participen en la gran majoria d’actes i que donin vida a Camprodon. Espero i desitjo, que encara que la Festa Major vagi canviant per anar-se adaptant als canvis que va fent la societat, que Sant Patllari mai deixi de ser un punt de trobada, de bon ambient, bons records i de molta diversió.
Visca Sant Patllari i Visca Camprodon!!