L’erròniament dit Pic de la Dona és el Pic de Bacivers
El Pic de la Dona, tal com figura en la majoria de mapes i cartografies, és el PIC DE BACIVERS (2.704 m.). El pic de la Dona (2.551,5 m.) és més avall. Es tracta d’un llom rocós, darrere mateix de l’hotel de les pistes d’esquí, visibles des d’arreu. Si hom pregunta a qualsevol setcasenc pel pic de la Dona, li indicarà aquest llom. El més alt sempre a estat el Pic de Bacivers.
L’error ve de lluny. Quan, a partir del 3 de desembre de 1876 neix l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, s’inicia l’excursionisme català i es comencen a sovintejar les visites al Pirineu. Fins aleshores, com ens diu l’historiador Josep Iglésias, “el Pirineu era considerat una serralada remota, esgarrifosa i inhòspita” I afegeix: “En les ressenyes de les primeres excursions efectuades i gairebé en totes les de tot el segle XIX, queden prou reminiscències d’aquesta concepció terrorífica i constatem com els principals accidents geogràfics s’adjectivaven com a paorosos, infernals i misteriosos”.
D’entre els visitants precursors del nostre Pirineu n’hi hem de comptar dos: en Cèssar August Torras i Ferreri (1852 – 1923) i l’Artur Osona i Formentí (1840 – 1901). Del primer, sabem que el 21 de desembre de 1877 pernoctà per primera vegada a Camprodon, després de la seva excursió a Vic, Ripoll i Sant Joan de les Abadesses. I també sabem que l’Artur Osona, el 23 d’agost de 1880 passà per Tregurà, provinent de Núria, el Puigmal, Torreneules i Coma de Vaca.
A aquests dos excursionistes els devem les primeres guies del Pirineu ripollès. Fins aleshores, ningú havia assenyalat ni escrit res. Solament la gent del país coneixien aquestes terres. L’Artur Osona n’havia confeccionat unes, les quals foren ampliades i perfeccionades per Cèssar August Torras amb les seves “Guies del Pirineu Català”, d’entre les que hi figura la “Comarca de Camprodon”.
Aquestes guies són, de fet, les primeres existents. En el futur, totes les altres són còpies o simplement referenciades. I l’error comès per aquestes dues personalitats en assenyalar el Pic de la Dona on és, precisament, el Pic de Bacivers, es va repetint fins als nostres dies, sense que a ningú se li hagi ocorregut revisar-lo. En Llorenç Birba, en el seu llibre “La Vall de Camprodon”, tenia l’oportunitat de fer-ho. Però no ho va fer, i ell mateix, recentment, ho reconeixia. La gent del món de l’excursionisme assenyala com a Pic de Bacivers un pic que hi ha darrere del de Bastiments (2.881,4 m.), però ni la Generalitat, en el seu “Atles Topogràfic” l’ha assenyalat com a tal. Molts dels topònims de la comarca del Conflent varen desaparèixer després de la Pau dels Pirineus, doncs, moltíssima gent, entre ells, molts pastors, en negar-se a ser francesa, fou guillotinada. A aquest pic, la gent de Setcases sempre n’ha dit el Morenç francès.
Bacivers és, de fet, una comarcada, tota ella dins el terme de Setcases. Sota el Pic de Bacivers hi ha la Font de Bacivers, una mica més amunt de la darrera pilona de la pista “les Xemeneies”. On hi ha aquesta pista és la Coma de Bacivers. I el cingle situat entre aquesta Coma i el pla de la Regalèssia se’l coneix com les Xemeneies de Bacivers.
Enguany, està gairebé a punt el nou mapa de Setcases. I fins i tot, tenim la promesa de l’Institut Cartogràfic de Catalunya de corregir els mapes i atles, una vegada l’Institut d’Estudis Catalans hi doni el vistiplau.
L’error ve de lluny. Quan, a partir del 3 de desembre de 1876 neix l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, s’inicia l’excursionisme català i es comencen a sovintejar les visites al Pirineu. Fins aleshores, com ens diu l’historiador Josep Iglésias, “el Pirineu era considerat una serralada remota, esgarrifosa i inhòspita” I afegeix: “En les ressenyes de les primeres excursions efectuades i gairebé en totes les de tot el segle XIX, queden prou reminiscències d’aquesta concepció terrorífica i constatem com els principals accidents geogràfics s’adjectivaven com a paorosos, infernals i misteriosos”.
D’entre els visitants precursors del nostre Pirineu n’hi hem de comptar dos: en Cèssar August Torras i Ferreri (1852 – 1923) i l’Artur Osona i Formentí (1840 – 1901). Del primer, sabem que el 21 de desembre de 1877 pernoctà per primera vegada a Camprodon, després de la seva excursió a Vic, Ripoll i Sant Joan de les Abadesses. I també sabem que l’Artur Osona, el 23 d’agost de 1880 passà per Tregurà, provinent de Núria, el Puigmal, Torreneules i Coma de Vaca.
A aquests dos excursionistes els devem les primeres guies del Pirineu ripollès. Fins aleshores, ningú havia assenyalat ni escrit res. Solament la gent del país coneixien aquestes terres. L’Artur Osona n’havia confeccionat unes, les quals foren ampliades i perfeccionades per Cèssar August Torras amb les seves “Guies del Pirineu Català”, d’entre les que hi figura la “Comarca de Camprodon”.
Aquestes guies són, de fet, les primeres existents. En el futur, totes les altres són còpies o simplement referenciades. I l’error comès per aquestes dues personalitats en assenyalar el Pic de la Dona on és, precisament, el Pic de Bacivers, es va repetint fins als nostres dies, sense que a ningú se li hagi ocorregut revisar-lo. En Llorenç Birba, en el seu llibre “La Vall de Camprodon”, tenia l’oportunitat de fer-ho. Però no ho va fer, i ell mateix, recentment, ho reconeixia. La gent del món de l’excursionisme assenyala com a Pic de Bacivers un pic que hi ha darrere del de Bastiments (2.881,4 m.), però ni la Generalitat, en el seu “Atles Topogràfic” l’ha assenyalat com a tal. Molts dels topònims de la comarca del Conflent varen desaparèixer després de la Pau dels Pirineus, doncs, moltíssima gent, entre ells, molts pastors, en negar-se a ser francesa, fou guillotinada. A aquest pic, la gent de Setcases sempre n’ha dit el Morenç francès.
Bacivers és, de fet, una comarcada, tota ella dins el terme de Setcases. Sota el Pic de Bacivers hi ha la Font de Bacivers, una mica més amunt de la darrera pilona de la pista “les Xemeneies”. On hi ha aquesta pista és la Coma de Bacivers. I el cingle situat entre aquesta Coma i el pla de la Regalèssia se’l coneix com les Xemeneies de Bacivers.
Enguany, està gairebé a punt el nou mapa de Setcases. I fins i tot, tenim la promesa de l’Institut Cartogràfic de Catalunya de corregir els mapes i atles, una vegada l’Institut d’Estudis Catalans hi doni el vistiplau.