Encerclem el Parlament
Fa just 6 anys una iniciativa sorgida del moviment 15M proposava encerclar el Parlament. Ho recordo bé perquè la providència va fer que aquell mateix dia hagués de fer-me lloc enmig de centenars de persones fins a arribar a les portes del Parc de la Ciutadella. El que em pertorba més la memòria va ser viure en primera persona ser l’ase dels cops que rep aquell qui canvia de bàndol. Jo, que vaig ser un més entre la massa durant els 10 minuts que em va portar a travessar els 100 metres del Passeig de Pujades, de sobte vaig passar a ser objecte de totes les crítiques, insults i retrets . El motiu, que un mosso d’esquadra em permetés accedir dins el cordó de seguretat per poder dirigir-me al Parlament a fer la meva feina. De company a traïdor en 10 segons.
Aquell dia va ser pintoresc. Mentre la societat civil posava a la pràctica una de les principals accions de desobediència política vistos en la història recent, a dins el Parc de la Ciutadella passaven coses certament extravagants. El president aterrava amb helicòpter, es va elevar a cop d’Estat la pintada a la gavardina d’una diputada i el zoològic es convertí en l’única via d’escapament per les autoritats del país. Un país petit es va fer minúscul per l’exageració absenta d’anàlisi profund.
Per sort tot allò sembla quedar enrere. Els principals hereus polítics d’aquell moviment (CUP i Podem) juguen avui les seves cartes dins la institució. La lluita contra el poder establert ha recollit ja els primers fruits enviant a presidents a “la paperera de la història”, activistes que ocupen avui els càrrecs de poder més destacats a les grans metròpolis i posant en marxa processos de sobirania.
Tot indicava que el camp de batalla s’havia traslladat als despatxos fins que fa pocs dies el que havia estat secretari del govern de la Generalitat publicava el que m’agrada anomenar La segona part de l’Encerclem el Parlament. Sí, Josep Martí desvelava el suposat pla dels partits independentistes en el qual, davant la temptativa de l’Estat de prohibir el referèndum, hi hauria una tancada dels diputats al Parlament de Catalunya per declarar la independència. Tot plegat amb l’escalf d’una mobilització ciutadana que ocuparia el Parc de la Ciutadella repetint un acte de desobediència i erigint-se com a muralla humana davant tota acció estatal.
Cal repetir el 2011?
M’explico. Ja sé que les diferències són substancials. En primer lloc perquè alguns dels que el 2011 estaven al carrer aclamant la desobediència ara s’escuden en la legalitat per anar contra el procés.
En segon lloc perquè la causa i les formes no tenen res a veure. En tercer lloc perquè la conjuntura no té res a veure. Però, i les similituds?
Ningú em negarà que ressorgeix la flaira que deixa l’exageració mancada d’anàlisi. Anàlisi que ens hauria d’alertar que això de convertir aliats en traïdors en 10 segons no és el més assenyat. Anàlisi que indica que, sense el suport internacional, possiblement a l’Estat no li sigui necessari fer cap acció repressiva. Anàlisi que ens apartaria de les pel·lícules èpiques i ens aproparia al món auster però eficaç que es professa en la política germànica i escandinava. Avui l’anàlisi ens aconsellaria més cap a recordar-nos que, com a formigues que som, la nostra força està a estar arran de terra i no deixar mai de regar la llavor del canvi que ja ha plantat les seves arrels en la ent de tants catalans i catalanes.
Ja ho diuen. Segones parts mai han restat bones.
Aquell dia va ser pintoresc. Mentre la societat civil posava a la pràctica una de les principals accions de desobediència política vistos en la història recent, a dins el Parc de la Ciutadella passaven coses certament extravagants. El president aterrava amb helicòpter, es va elevar a cop d’Estat la pintada a la gavardina d’una diputada i el zoològic es convertí en l’única via d’escapament per les autoritats del país. Un país petit es va fer minúscul per l’exageració absenta d’anàlisi profund.
Per sort tot allò sembla quedar enrere. Els principals hereus polítics d’aquell moviment (CUP i Podem) juguen avui les seves cartes dins la institució. La lluita contra el poder establert ha recollit ja els primers fruits enviant a presidents a “la paperera de la història”, activistes que ocupen avui els càrrecs de poder més destacats a les grans metròpolis i posant en marxa processos de sobirania.
Tot indicava que el camp de batalla s’havia traslladat als despatxos fins que fa pocs dies el que havia estat secretari del govern de la Generalitat publicava el que m’agrada anomenar La segona part de l’Encerclem el Parlament. Sí, Josep Martí desvelava el suposat pla dels partits independentistes en el qual, davant la temptativa de l’Estat de prohibir el referèndum, hi hauria una tancada dels diputats al Parlament de Catalunya per declarar la independència. Tot plegat amb l’escalf d’una mobilització ciutadana que ocuparia el Parc de la Ciutadella repetint un acte de desobediència i erigint-se com a muralla humana davant tota acció estatal.
Cal repetir el 2011?
M’explico. Ja sé que les diferències són substancials. En primer lloc perquè alguns dels que el 2011 estaven al carrer aclamant la desobediència ara s’escuden en la legalitat per anar contra el procés.
En segon lloc perquè la causa i les formes no tenen res a veure. En tercer lloc perquè la conjuntura no té res a veure. Però, i les similituds?
Ningú em negarà que ressorgeix la flaira que deixa l’exageració mancada d’anàlisi. Anàlisi que ens hauria d’alertar que això de convertir aliats en traïdors en 10 segons no és el més assenyat. Anàlisi que indica que, sense el suport internacional, possiblement a l’Estat no li sigui necessari fer cap acció repressiva. Anàlisi que ens apartaria de les pel·lícules èpiques i ens aproparia al món auster però eficaç que es professa en la política germànica i escandinava. Avui l’anàlisi ens aconsellaria més cap a recordar-nos que, com a formigues que som, la nostra força està a estar arran de terra i no deixar mai de regar la llavor del canvi que ja ha plantat les seves arrels en la ent de tants catalans i catalanes.
Ja ho diuen. Segones parts mai han restat bones.