La Taula del Ter ha tancat un acord que posarà fi al greuge que durant cinc dècades ha patit la conca del riu. Dècades durant les quals el Ripollès, i la resta del territori que integra la conca del Ter, ha mostrat una solidaritat extraordinària envers l’àrea de Barcelona. Un territori que no deixarà pas de ser solidari però que ara, i després de vuit mesos d’un treball fet amb rigor tècnic i sentit de la responsabilitat, disposa d’un full de ruta clar, amb passos ben delimitats i marcats en el calendari, per reduir gairebé a la meitat les extraccions del riu Ter cap a Barcelona en deu anys i per potenciar els cabals de manteniment del riu amb l’objectiu de recuperar-ne el bon estat ecològic.

És un acord històric. 

Ho dic amb l’orgull d’aquell que ha tingut l’oportunitat de poder-ne ser part i ho dic també des del convenciment que aquest és un acord que transcendirà no només pel contingut sinó també pel procés que s’ha seguit per fer-lo possible. Perquè crec sincerament que és un clar exemple de democràcia participativa.

La Taula del Ter ha permès que totes les parts implicades hagin pogut aportar dades tècniques, punts de vista i propostes per posar fi a una problemàtica que no era fàcil de resoldre. L’acord ha estat possible gràcies a la combinació de comptar amb una eina adequada per al debat i amb la bona predisposició, solidaritat i generositat demostrada per tothom. Dedicant-hi el temps que ha calgut. I molt important també, la Taula ha estat una eina que ha fet la feina des del territori i amb el territori. Un espai institucional de diàleg amb la participació de tu a tu de la Generalitat, administració local, entitats del territori i usuaris. Des que es va constituir al desembre i fins divendres passat mateix tots junts hi hem analitzat i debatut les mesures per mantenir en bon estat els ecosistemes del Ter, les masses d’aigua subterrània i l’activitat agrícola, industrial i turística. I al final d’aquest procés participatiu hem consensuat uns criteris de gestió, unes actuacions i un calendari de realització. En definitiva, hem acordat una estratègia compartida.

En un moment en què massa sovint s’imposa la dinàmica d’allò immediat –de vegades, a cop de tuit-, no hem de perdre de vista que els temes complexos, que n’hi ha molts, requereixen de cuina lenta, que no vol pas dir ni encantada ni ralentida ni que ens dediquem a marejar la perdiu. Vol dir que hi ha qüestions que requereixen d’un exercici continuat de transparència, d’intercanvi d’informació, d’escoltar, d’explicar i de discutir de manera fonamentada; si realment hi ha voluntat d’acord.

A la Taula del Ter n’hi ha hagut, de voluntat d’acord. Des del primer moment. I hem estat capaços tots plegats de fer un exercici de confiança mútua. Perquè quan la Taula va començar a rodar és evident que aquest no era pas l’element que ens relligava. Uns probablement consideraven entabanadora l’administració i aquesta que ves què els havien d’explicar a ells aquella colla.
Durant tot aquest temps ens hem escoltat, ens hem discutit, ens hem respectat i hem teixit unes complicitats que avui també s’haurien de considerar un èxit encara que no s’hagués arribat a l’acord. Perquè són unes complicitats que serviran per continuar treballant plegats en el futur. 

Crec que aquest és el camí que la política ha de seguir avui si vol recuperar prestigi i la confiança i la credibilitat de la ciutadania. O és participativa o no serà.