Demà farà 1120 anys
Aquest periòdic arribarà a les vostres mans en plena celebració del Mercadal del Comte Guifré. Aquesta serà la vint-i-unena vegada que la Vila de Ripoll es transforma en homenatge i record, pel traspàs de qui en fou el seu fundador.
No hi ha acord entre els historiadors d’on va ser aquella topada entre els cristians i els sarraïns. Sí que està establert que la unitat sarraïna estava comanada per Llop Ibn Muhammad senyor de Lleida, i en el transcurs del combat el comte Guifré va ser ferit i poques hores després moria. Era l’11 d’agost de l’any 897. Demà farà 1120 anys.
El Comte, per designació reial, va assumir el govern del conjunt de comtats que són el nucli de la Catalunya Vella, com són Barcelona, Cerdanya, Urgell, Conflent, Besalú, Girona, Osona, i Manresa. El dia que rebé aquest nomenament és un dia de singular importància pels catalans, i no per aquest fet que estem comentant sinó per un altre de molt més dolorós del qual avui encara en rebem les conseqüències. Va ser nomenat governador de tots aquests territoris l’11 de setembre de l’any 878. Gairebé dinou anys després d’aquest nomenament lliurava la seva vida en defensa d’allò que se li havia encomanat: LA SEVA PÀTRIA.
Aquests dies, per Ripoll i tota la contrada han de ser dies de festa. Cal aprofitar aquest breu període que ens brinda l’anyada, i poder desconnectar del brogit de cada dia. És bo que així sigui, i és oportú que ho fem. No obstant això, sempre podem trobar una estona, com ara, si esteu llegint aquest retall; per a meditar sobre tot això. Si teniu temps (i curiositat) en entrar en el Monestir de Ripoll, al bell mig de la nau central hi ha un estendard, obsequi del Grup d’Història del Casal de Mataró, dissenyat per en Josep Puig i Cadafalch. Per una banda hi té a Sant Jordi, Patró de Catalunya. Per l’altre hi té a santa Maria envoltada per una orla que diu:
REGINA DE CATALUNYA TORNAU-NOS LA LLIBERTAT.
Aquest estendard fou dissenyat i elaborat l’any 1893. L’original va desaparèixer amb les turbulències de 1936. L’actual és una reproducció fidel. Doncs, llegint l’orla hom diria que en 124 anys res ha canviat. Després del Mercadal, quan tots hàgim recuperat la normalitat de cada dia, si us plau, penseu-hi perquè a poc sereu cridats a defensar LA NOSTRA PÀTRIA.
No hi ha acord entre els historiadors d’on va ser aquella topada entre els cristians i els sarraïns. Sí que està establert que la unitat sarraïna estava comanada per Llop Ibn Muhammad senyor de Lleida, i en el transcurs del combat el comte Guifré va ser ferit i poques hores després moria. Era l’11 d’agost de l’any 897. Demà farà 1120 anys.
El Comte, per designació reial, va assumir el govern del conjunt de comtats que són el nucli de la Catalunya Vella, com són Barcelona, Cerdanya, Urgell, Conflent, Besalú, Girona, Osona, i Manresa. El dia que rebé aquest nomenament és un dia de singular importància pels catalans, i no per aquest fet que estem comentant sinó per un altre de molt més dolorós del qual avui encara en rebem les conseqüències. Va ser nomenat governador de tots aquests territoris l’11 de setembre de l’any 878. Gairebé dinou anys després d’aquest nomenament lliurava la seva vida en defensa d’allò que se li havia encomanat: LA SEVA PÀTRIA.
Aquests dies, per Ripoll i tota la contrada han de ser dies de festa. Cal aprofitar aquest breu període que ens brinda l’anyada, i poder desconnectar del brogit de cada dia. És bo que així sigui, i és oportú que ho fem. No obstant això, sempre podem trobar una estona, com ara, si esteu llegint aquest retall; per a meditar sobre tot això. Si teniu temps (i curiositat) en entrar en el Monestir de Ripoll, al bell mig de la nau central hi ha un estendard, obsequi del Grup d’Història del Casal de Mataró, dissenyat per en Josep Puig i Cadafalch. Per una banda hi té a Sant Jordi, Patró de Catalunya. Per l’altre hi té a santa Maria envoltada per una orla que diu:
REGINA DE CATALUNYA TORNAU-NOS LA LLIBERTAT.
Aquest estendard fou dissenyat i elaborat l’any 1893. L’original va desaparèixer amb les turbulències de 1936. L’actual és una reproducció fidel. Doncs, llegint l’orla hom diria que en 124 anys res ha canviat. Després del Mercadal, quan tots hàgim recuperat la normalitat de cada dia, si us plau, penseu-hi perquè a poc sereu cridats a defensar LA NOSTRA PÀTRIA.